Els pobles creen les seves llegendes i éssers mítics i no totes ens arriben de narracions antigues. De la desbordant imaginació de l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol (Begur, 1974) ha nascut la història del Bròfec, «l’últim habitant original del Pirineu, del temps abans dels homes», a qui la il·lustradora Laia Baldevey (Sant Vicenç de Montalt, 1991) ha donat vida i ànima a través dels seus dibuixos. El resultat, el còmic El Bròfec, el número pilot o número zero d’una nova col·lecció de la Diputació de Girona, Llamps i Tintes!, que vol contribuir a impulsar la novel·la gràfica en català i d’essència gironina.
Tant per a Adrià Pujol com per a Laia Baldevey, la creació d’El Bròfec ha estat una experiència insòlita. Tot i que Pujol es declara «un consumidor de còmics» avantatjat, amb l’assistència fa uns anys a uns cursos a l’escola Joso de Barcelona, mai havia fet un guió de còmic. Tot i això, les lectures intenses del gènere el van dur a escriure una estructura extremament detallada que incloïa, fins i tot, els angles per on havien d’aparèixer un o altre personatge. Això, diu, no volia ser un condicionant per a la il·lustradora Laia Baldevey, qui, com ell, tampoc mai s’havia endinsat en el món del còmic. «Tot va ser molt arriscat, però ens van fer confiança», agraeix.
El Bròfec és una història de ficció de dalt a baix, una fabulació futurista de Pujol molt ben construïda i sustentada en el fragment d’un imaginari dietari escrit per l’historiador, jurista i polític català, Josep Pella i Forgas, el 20 de juriol de 1889. En aquest, Pella i Forgas explica que tornant d’una campanya al castell de Requesens, a la Jonquera, a les muntanyes de l’Albera, acompanyat del savi local Albert Campsolinas i el senyor Bosch de la Trinxeria, han visionat una gruta subterrània que arriba fins al monestir de Sant Pere de Rodes. És aquí on apareix «la contalla de Lo Bròphec», que viu sota el castell i només surt de la seva letargia cada 150 anys per alimentar-se. És, doncs, un monstre antic, més i tot que la memòria dels homes.
Adrià Pujol explica que la idea li va sorgir remenant entre arxius francesos, on va trobar «una llegenda de l’Empordà d’uns soldats napoleònics que al segle XVIII van trobar una mena de monstre de quatre caps i incloïa il·lustracions». Aquesta història va alimentar el primer esborrany del còmic, fins que va decidir descartar-la per fer-ne una de pròpia. La va decidir ubicar a l’Albera del 2033, on el Bròfec viu amagat i just en el moment en què aquest es desperta d’un dels seus llargs sons generant diferents matances d’animals que posen en alerta la població. L’acció, que és trepidant, es desenvolupa entre Requesens, Girona i Sant Pere de Rodes, complint a la perfecció un dels requisits de la col·lecció: l’esperit gironí. Pujol, però, ha sentit com la cinquantena de pàgines que té el còmic no han estat suficients per desenvolupar la història, que donava molt de si i que es conclou abruptament. En aquest sentit, es preveu que els propers volums siguin més llargs, tal com és habitual dins aquest gènere.
