Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Eduard Márquez dibuixa les veus de la Barcelona tardofranquista a «1969»

L’escriptor berceloní torna a les llibreries després de d’un llarg silenci literari amb un «nou plantejament» treballat durant vuit anys

L’escriptor Eduard Márquez, en una imatge d’axriu. | EUROPA PRESS

L’escriptor Eduard Márquez, després de diversos anys de silenci literari, torna a les llibreries amb la monumental 1969, un retrat de la Barcelona tardofranquista, la narració a través de múltiples veus del «principi del final de la dictadura», segons va explicar el passat divendres en roda de premsa.

Autor ambiciós, va decidir fa més d’una dècada, quan va presentar L’últim dia abans de demà, i, una mica més tard, amb els relats de Vint-i-nou contes menys, que havia de posar el marcador a zero i deixar la via de l’«escriure curt» per provar altres registres.

1969 és el fruit dels seus nous plantejaments literaris, una obra amb la que porta més de vuit anys, que ha canviat en diverses ocasions, fins acabar essent una «gran riuada de vides», una «novel·la no convencional, encara que és una novel·la perquè, malgrat no comptar ni amb un narrador ni amb un punt de vista, ni una peripècia de plantejament, nus i desenllaç, està construïda perquè funcioni narrativament parlant».

Com una formiga incansable, porta fotocopiades més de 20.000 pàgines (a 20 cèntims per pàgina, també una considerable quantitat de diners) i moltes hores en arxius que van des del del Govern Civil al de CCOO o el pavelló de la República, a més de mantenir diverses entrevistes amb persones de tot tipus que van viure aquell moment, gent que «m’ho ha donat tot», des de militants de l’extrema dreta a uns altres de l’extrema esquerra.

Publicat en català per L’Altra editorial i en castellà per Navona, aquest fresc inclou, per tant, una gran varietat de veus, documents, llocs, gèneres i registres, un mosaic literari «sense autor, perquè aquí només he estat un individu que ha fet un treball de puntes de coixí».

El fet d’haver escollit 1969 i la capital catalana com a protagonistes s’explica perquè «l’any és molt important, en ser el del principi del final de la dictadura, amb la declaració de l’estat d’excepció per intentar aturar les revoltes estudiantils a Barcelona, mentre a Madrid es produeix la mort sospitosa d’Enrique Ruano, Franco assegura la seva successió en Joan Carles i és l’any del cas Matesa, el gran escàndol econòmic i polític del franquisme, que comporta una crisi de govern, eliminant-se els factors més falangistes».

Compartir l'article

stats