L’arquitecte, poeta i escriptor gironí Quim Español torna a pouar en una experiència personal per a la seva tercera novel·la, Un lloc en el temps. Ambientada en l’estiu dels seus deu anys, a Mata, la novel·la reconstrueix un passat desaparegut i viscut entre la innocència de la infància i uns fets truculents difícils de captar des de la mirada d’un nen. El llibre, publicat per Edicions de 1984, es presenta aquesta tarda (19.00) a la Casa de Cultura de Girona en un acte que comptarà amb la participació de l’autor i del periodista i escriptor Rafel Nadal.
Explica Español que l’origen del llibre és la recepció d’un poema anònim que li va despertar records de la infància. Aquests versos sense autor són també el punt de partida de la trama, que relliga dos temps: el de la infantesa en temps de postguerra i el de l’actualitat.
«L’estiu dels meus deu anys van tenir lloc uns fets cruents al poble, i amb els nostres ulls infantils, tot allò s’engrandia tot i no saber què era. Dècades més tard, he tornat a Mata, he recuperat amistats i he intentat reconstruir els enigmes entorn d’allò que com a mainada no enteníem i va quedar penjat», declara l’autor, que ha intentat omplir un buit en la seva memòria a partir de la novel·la.
«En certa manera, relliga el fil amb un temps molt llunyà que s’havia trencat, un fil que permet reflexionar sobre el nostre passat», diu Quim Español, que remarca que Un lloc en el temps «no és un llibre autobiogràfic» perquè és «un simple espectador dels fets».
Amb diverses trames superposades, la novel·la recull també l’ambient enrarit després de la guerra, «un temps fosc i vist amb perspectiva actual, surrealista», assegura, perquè «s’hi barreja l’eufòria gairebé biològica de la infància amb els fets sinistres que passaven llavors i la duresa de la vida a pagès».
«Hi ha també una vida antiga, en què el temps funcionava diferent i la natura et governava la vida», explica Español, autor de poemaris com Ultralleugers, premi Carles Riba; L’arbre de la innocència o Nadir i altres nits.
Després de tota una vida dedicada a la poesia, el 2019 Quim Español es va estrenar com a novel·lista amb Francesca i un any després va arribar El rai dels innocents, basada en el seu pas com a voluntari per un centre d’altra complexitat de Salt.
Tot i que en els tres casos les narracions arrenquen per fets viscuts en primera persona o per algú del seu entorn, assegura que són «novel·les radicalment diferents».
En la novel·la, assegura, ha descobert «la complexitat»: «és un trencaclosques de moltes dimensions, difícil d’articular i en el qual intervenen moltes coses, com la descripció d’un món, les trames superposades, la definició psicològica dels personatges... i en el cas d’Un lloc en el temps, la mirada a la infància des de la cúpula de l’adult que es fa vell».
«Tot això compta i m’interessa molt, però el que em fascina de veritat és la llengua», apunta Quim Español, que en paral·lel ha treballat en un nou recull de poemes. En el fons, hi ha poques diferències, perquè en les seves novel·les hi ha també la recerca de la bellesa del llenguatge, buscant el ritme musical de la prosa i el rescat de les paraules genuïnes que s’estan perdent.
