Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Així sona «Solitud»

«Més lloc per a la fosca», nascut com un espectacle que unia l’imaginari de Víctor Català amb la música electrònica i d’arrel, es transforma en disc, i el 2023 es convertirà en exposició i llibre

L'espectacle, durant l'estrena a Manresa. Josep Tomàs

La foscor de l’imaginari de Víctor Català, la música electrònica i la tradició oral es relliguen a Més lloc per a la fosca, un projecte artístic i de recerca al voltant de Solitud del qual n’ha sortit un espectacle musical i ara un disc. La música de l’espectacle, estrenat l’any passat a la Fira Mediterrània de Manresa i que es reestrenarà a Girona a la primavera, ha quedat recollit en un àlbum «eclèctic» que vol ser «la banda sonora de Solitud» o «un audiollibre musical estrany», explica la seva impulsora, l’artista i investigadora Elvira Prado-Fabregat.

Una banda sonora, detalla, en què s’evidencia que Víctor Català bevia molt de la tradició oral fins a fer-se-la seva, i posa com a exemple la cançó Muntanyes regalades, present a l’espectacle i al disc, que parla d’una dona mal casada, com la mateixa Mila, la protagonista del llibre. «L’autora agafa el tema de la cançó, el tiba estèticament i l’estripa de totes les maneres, és transgressora en molts sentits», remarca Elvira Prado-Fabregat.

Editat per Bankrobber i produït per Santi Careta, el disc deixa testimoni sonor d’un diàleg entre música electrònica i d’arrel amb la gran novel·la de Caterina Albert com a fil conductor. L’àlbum inclou fragments icònics de Solitud recitats per Prado-Fabregat i totes les peces musicals de l’espectacle, que comptava amb la direcció musical de Carles Viarnès i la participació de Laia Fortià i la banyolina Miriam Encinas Laffitte.

L'espectacle es reestrenarà a Girona a la primavera

Més lloc per a la fosca, que es va estrenar a Manresa i ha passat per escenaris com el festival Càntut, arribarà a Girona l'any que ve. Ho farà amb una direcció i un disseny d’il·luminació nous, a final d’abril, en un espai patrimonial de Girona, aprofitant l’entorn com a escenografia. 

La música electrònica de Viarnès estableix una conversa amb els instruments medievals d’Encinas Laffitte i també s’hi introdueixen cants populars samplejats provinents del cançoner del Càntut, el repertori digital de la música de tradició oral que s’ha anat construint durant anys a partir de gravacions de la gent gran de les comarques gironines.

Més lloc per a la fosca ja és a les plataformes i aviat també sortirà en format físic, amb l’al·licient d’incloure un pòster d’un dibuix fet per Caterina Albert cedit pel fons Víctor Català de l’Escala.

El 2023, exposició i llibre

El punt de partida de Més lloc per a la fosca, explica la seva impulsora, va ser la seva tesina final de carrera, centrada en el paper de la natura a Solitud i Cims borrascosos, d’Emily Brontë. A partir d’aquí, han acabat gestant un projecte del qual l’any vinent també naixerà una exposició al Bòlit de Girona i un llibre d’assaig.

«Durant anys he estudiat al Regne Unit, i em feia enveja la seva capacitat perquè els personatges literaris formin part de l’imaginari de la societat, que traspassin la literatura i siguin quotidians, aquí ens costa molt», explica.

Assenyala que «tenia molt al cap treballar amb diferents llenguatges», amb una barreja de músiques en el cas de l’espectacle i del disc i també, per a l’exposició que es veurà l’any vinent al Centre d’Art Contemporani de Girona, fent que «molts artistes es facin seu l’univers de Víctor Català i el tradueixin a la seva manera de fer».

Compartir l'article

stats