Diu l'escriptora i periodista Svetlana Aleksiévitx que la guerra l'expliquen les dones, que la pateixen en la seva quotidianitat mentre els homes són al front, però que a vegades no troben les paraules per poder descriure l'horror que han viscut i que calen poetes per fer-ho. Cabosanroque s'agafa a aquesta idea per «explicar de la manera més bonica possible coses terribles» a Flors i viatges, la seva darrera instal·lació sonora immersiva, que s'estrena aquest dijous al festival Temporada Alta.

El saló de descans del Teatre Municipal de Girona acull encara demà, tot el cap de setmana i del 16 al 19 de novembre una instal·lació que fa ressonar dins cada flor els desastres bèl·lics per reflexionar sobre com el xoc emocional i el pas del temps manipulen la memòria, construint a partir de l'experiència viscuda una mena de relat fora de la realitat.

Un bosc fantàstic d'engranatges dins calaveres de cavall, flors gegants i pantalles serveix per evocar la guerra, totes les guerres de fet, amb una mirada femenina a partir d'una interpretació lliure de Viatges i flors, de Mercè Rodoreda, en què els relats fantàstics de l'autora fan d'eco d'altres conflictes, com la guerra d'Ucraïna, que va esclatar enmig del procés de creació.

El duo tanca la trilogia amb què s'ha acostat des d'una visió contemporània a grans autors clàssics de la literatura catalana amb el llibre que Rodoreda va publicar el 1980, en tornar després de trenta anys d'exili. Laia Torrents i Roger Aixut fan servir com a leiv motiv la guerra, un tema que surt de «la lectura subterrània» dels contes de caire fantàstic de l'escriptora, per vertebrar una proposta que, sempre amb el so com a element principal, tiba els formats escènics per parlar de la petjada traumàtica que deixen els conflictes sobre dones i nens.

Les narracions plenes d'irrealitat que Rodoreda va escriure entre Ginebra i Romanyà de la Selva són, per Cabosanroque, «referències a la guerra dutes a la fantasia, que és l'únic lloc des d'on en pots parlar» i que troben una correspondència en el testimoni d'altres conflictes, com els recollits per la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx sobre la Segona Guerra Mundial, que també se senten en la instal·lació sonora, i l'atac rus a Ucraïna, palpable a Flors i viatges a través de la presència, enregistrada, de refugiades ucraïneses que viuen a Girona, que reciten en la seva llengua passatges del llibre de l'autora de La plaça del Diamant i La mort i la primavera.

Tot i això, remarca Aixut, aquest no vol ser un muntatge sobre la guerra ucraïnesa, perquè «parla de totes les guerres» i han tingut cura de no incloure cap referència de llocs i temps reals.

El que sí que han volgut, però, ha sigut transmetre com ocells, cavalls i plantes també capten la ferocitat de la guerra, construint fins i tot un petit monticle de terra que panteixa, com si respirés amb dificultat.

Ubicades dins un cubicle fosc amb el públic instal·lat en tamborets giratoris al centre, les sempre sorprenents filigranes sonores i visuals ideades per Cabosanroque, com les flors que emeten sons, les pedres que tronen com bombes i un fum que juga a ser aigua gràcies a la il·luminació complementen els textos de Rodoreda i Aleksiévitx recitats per l'actriu Mònica López i la poeta Núria Martínez Vernis.

També hi ha col·laborat la bailaora Rocío Molina, responsable d'alguns dels moments més inquietants dels 40 minuts que dura la instal·lació i, en l'apartat musical, Núria Graham i Cor de Teatre.

El final d'un format

Amb  Flors i viatges, Cabosanroque culmina la trilogia dedicada a la literatura catalana, gestada íntegrament a l'espai El Puntal de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles. Abans que Rodoreda, la trilogia els ha permès endinsar-se també en el món de Joan Brossa (No em va fer Joan Brossa) i els dietaris sobre exorcismes de Jacint Verdaguer (Dimonis) i desplegar un format immersiu amb so en directe, però cap mena de presència humana més enllà de la gravada que ara deixen en stand by.

Un cop vist a Girona, Flors i viatges té prevista gira en els mesos vinents per Madrid, Barcelona (primer al CCCB, dins el festival Grec, i més endavant al Teatre Nacional de Catalunya) i Tolosa.