Llum, foc i arquitectura. El barri de Sant Miquel d’Olot, inclòs dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, ha estat durant dos dies, divendres i dissabte, l’epicentre del Lluèrnia, el festival del foc i la llum que enguany ha recuperat el format habitual, després de dues edicions en les quals la programació es va esponjar per la pandèmia. Pels carrers d’un dels barris més singulars i emblemàtics de la capital de la Garrotxa -situat a la falda dels volcans Montsacopa i Garrinada i durant anys, porta d’entrada a la ciutat venint des de Girona- hi han desfilat durant dos dies centenars de persones que no s’han volgut perdre les més de vint instal·lacions d’artistes com Adrià Goula, Lola Solanilla o Laura Medina, a banda de les dels alumnes de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), els Instituts de la Garrotxa o l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja.
Coincidint, com és habitual, amb aquells dies de profunda tardor en els quals la llum natural marxa cada vegada més aviat -especialment després del recent canvi d’hora- el Lluèrnia ha tornat per foragitar al llarg de dos dies les ombres en icònics espais com l’interior de les cases verdes de la plaça Bufadors, amb Un equilibri sensible, una instal·lació inspirada en l’obra de l’escultor i pintor olotí Leonci Quera confeccionada pels alumnes de les escoles de primària d’Olot i d’altres punts de la Garrotxa.
En un altre emplaçament del barri de Sant Miquel, concretament al camp de futbol, els visitants van poder gaudir de Bulla, el projecte creat per Lola Solanilla, impulsora de la iniciativa «Com un llum», format per petites esferes repartides en diferents altures amb l’objectiu de pintar una atmosfera onírica en una superfície de més de 1.500 metres quadrats, enmig de dos volcans. Aquest projecte ha comptat, en la seva confecció, amb la col·laboració de l’Escola d’Adults d’Olot.
Els Aiguamolls lumínics dels arquitectes Ana Ybarra Arias, Camilo Abad Pérez i Santiago Rojas Betancur, han inundat en els dos dies del festival el solar del carrer de Martí l’Humà que fa cantonada amb el carrer de l’Abad Racimir. L’objectiu d’aquesta intervenció era ubicar els visitants en l’imaginari original de la Garrotxa, mitjançant un paisatge que celebra el buit. Uns carrers més enllà, l’icònic Claustre del Carme ha estat enguany el camp d’experimentació dels alumnes i professors de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya, que en la seva novena participació al Lluèrnia, enguany han presentat la instal·lació titulada Sýnthesis, en la qual han combinat diversos elements per unir-los en un mateix espai.
Un altre dels treballs molt concorreguts en aquesta nova edició del Lluèrnia ha estat Batecs a l’esfera pública, la intervenció que el col·lectiu Salve Studio, integrat per Mireia Costa, Jordi Quetglas i Luciano Cárdenas, ha exhibit a l’aparcament del volcà de la Garrinada, a l’altura del passatge Bufador. La instal·lació sensorial, participativa i interactiva, condicionada per la veu del poble, ha cercat la complicitat i la connexió entre els visitants per fer bategar la seva esfera central.
El Lluèrnia 2022, una edició que ha recuperat per fi l’anhelada normalitat, ja és història. No obstant això, fins al 26 de novembre encara es podrà gaudir a Can Trincheria de l’exposició de retrats que el fotògraf Jordi Buch ha capturat en edicions passades.
la llum envaeix sant miquel. Tres de les instal·lacions que s’han pogut veure al llarg de dos dies a l’històric barri de la capital garrotxina, que ahir va tancar, amb assistència massiva, l’edició que ha suposat el retorn a la normalitat. F
