Companys de generació, periodistes, escriptors i conservadors, Josep Pla i el mallorquí Joan Estelrich van exercir la seva feina sota la protecció del líder de la Lliga Regionalista i mecenes Francesc Cambó i van ser amics durant més de tres dècades, encara que el 1947 van tenir una topada arran d’uns articles a la revista Destino. Tot això es pot constatar al centenar de missives que es conserven de la seva correspondència i que acaba de publicar editorial Destino, Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950, amb edició i pròleg de la filòloga Sílvia Coll-Vinent, que ressalta que, més enllà de qüestions personals, les cartes expliquen «molt de la vida política, periodística, literària i cultural d’aquells anys».

Especialment fructífer, al seu parer, és el primer període de la seva «intensa» relació, entre 1920 i 1929, quan Pla ha iniciat el seu treball com a corresponsal a Europa i se sinceren l’un amb l’altre, tots dos amb un bon bagatge cultural, dominant a la perfecció el francès i amb un gran coneixement dels autors clàssics.

Posteriorment, Cambó els «aclapara» amb importants encàrrecs polítics i literaris i això, segons Coll-Vinent, provoca que les cartes decaiguin en interès, «veient com la política interfereix en la carrera de tots dos i com marca l’agenda d’un i altre».

D’aquest període destaca, així mateix, com tots dos despleguen la seva activitat en pro de la «internacionalització de la qüestió catalana» i com comenten i elogien les seves obres respectives.

Tot i això, després d’uns anys que coincideixen amb la Guerra Civil espanyola i amb la Segona Guerra Mundial, en què no es van escriure perquè es veien amb assiduïtat a Madrid o a Girona, el 1947 Estelrich firma a un article sobre l’obra Cadaqués de Pla amb uns «elogis tan absolutament desmesurats», segons el responsable de la Càtedra Josep Pla, Xavier Pla, que van provocar que el de Palafrugell li respongués amb un altre article en què el titllava d’«ombrívol i tètric pessimista» i li va retreure que defensés una «unitat moral d’Europa amb accent alemany» perquè, si hagués guanyat Hitler la guerra, «hagués perfectament realitzat l’ideal de ficar-nos a la presó a vostè i a mi».

Ferit, Estelrich envia una carta a Pla i li demana una «reparació» pel seu text, cosa que l’empordanès no va fer, encara que, després de morir Estelrich, li va dedicar un Homenot que, segons Xavier Pla, « és un dels més lúcids que va escriure i on es produeix la reconciliació».

També arriba a les llibreries Calendari sense dates. Josep Pla, una antologia de 52 articles que l’escriptor va publicar a la revista Destino entre 1940 i 1975 compilats per Xavier Febrés. Dels 1.500 articles que va signar, Febrés n’ha escollit una cinquantena buscant «un ventall temàtic, que tant inclogui paisatgisme com política o anècdota, una mostra de tots els aspectes de l’obra de Pla, des de la primera postguerra fins al Pla oposat als signes de progrés de la pre-transició democràtica».

D'altra banda, l'editor Jordi Cornudella ha indicat que aquest any també s’ha publicat Humor honesto y vago (Austral) i Cartes d’Itàlia (Labutxaca), per «l’obligació» de mantenir «viu» Josep Pla, que, malgrat morir fa 41 anys, segueix comptant amb el favor dels lectors.