La paraula impossible no existeix per a Albert Serra. El 2012 va ser convidat per Documenta de Kassel per crear una obra que ja no es pot catalogar ni d’art modern, ni de cinema, artefacte expositiu o instal·lació. En tot cas, una amalgama de tot plegat o una nova propietat artística. Serra es va dedicar durant els 100 dies que va durar el certamen a filmar, muntar i projectar una hora cada dia d’un projecte titulat Els tres porquets, que neix de tres llibres de converses amb el poeta J. W. Goethe, el dictador Adolf Hitler i el cineasta Rainer Werner Fassbinder. S’ha vist l’obra-composició sencera de 101 hores de durada dues vegades, a Alemanya. Ara recala al Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona, on s’exhibirà des de dissabte fins al 12 de febrer del proper any.
Inabarcable. Aquesta paraula la va repetir diverses vegades Serra durant la presentació d’aquesta obra magna que es pot veure per primera vegada amb subtítols en català gràcies al suport del Goethe Institute i del Departament de Cultura de la Generalitat. Tres pantalles col·locades triangularment, en un espai adornat amb filats entre les pues del qual apareixen objectes orgànics que simulen fragments de porcs, projecten aquestes 101 hores en què, en cuidades composicions visuals, Goethe, Hitler i Fassbinder parlen en boca d’actors no professionals. «Tots els intèrprets són treballadors de Documenta i gent que m’hi vaig trobar», explica Serra. El poeta i el dictador nazi estan interpretats per un mateix actor, mentre que del director de Les amargues llàgrimes de Petra von Kant se’n fan càrrec diferents persones.
Tres personalitats completament diferents? «No tenen res en comú, al marge de la megalomania de tots tres, però sí que comparteixen alguns temes», comenta l’autor de Pacifiction. Els intèrprets no coneixien els textos prèviament. Per Serra, els actors són «una mena de membrana que recull alguna cosa, com a la majoria dels meus films. No hi havia temps per crear una dramatúrgia controlada». La pel·lícula-instal·lació-esdeveniment recull en imatges rodades en bars abandonats dels anys 60, parcs o llocs utilitzats pels nazis per als seus mítings, cosa que Serra defineix com «un munt de restes de la història, un magma de paraules: els textos són interpretats, no llegits, en una mena de monòleg interior mitjà inconscient».
108 traductors
La posada en escena havia de ser ràpida, immediata: «Cada dia filmàvem una mica més d’una hora de metratge, això ens imposava una gran disciplina i adaptar-nos a l’actor, estar al servei de la seva inspiració. Es produïa una tensió que per mi és garantia d’intensitat al rodatge». Els tres porquets dura 101 hores, que l’espectador pot consumir com li vingui de gust. De fet, és una pel·lícula infinita. Un rodatge titànic correspost amb un treball igual de titànic per part dels 108 traductors que han participat en la traducció i subtitulat al català.
Els 10 anys transcorreguts des de l’experiència a Kassel juguen a favor de la idea central de l’obra, revitalitzar la història parlant del passat. Bona part de les converses amb Hitler, que pertanyen al 1942 i 1943, giren al voltant de la seva obsessió amb Rússia i Ucraïna. Goethe parlava a finals del segle XVIII de les utopies de l’estat. Fassbinder va exposar al seu cinema la foscor de la postguerra alemanya. Una dècada després de la gestació, amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna, el Brexit i l’auge de l’extrema dreta, Els tres porquets resulta encara més vigent i lacerant.
