Ese Luna enamorao de los toros...
Rotundament, no me n’amago. Em va emprenyar molt que els prohibissin a Catalunya, però em va servir per saber que no hem de callar davant coses d’aquestes.
Li agraden més els toros o les dones?
Amb les dones em passa una mica com amb els toros. Entendre un toro és molt complicat, són molt canviants. Vull dir que les dones també m’agraden molt, però és alhora una fascinació per la seva forma d’actuar, que sempre em sorprèn.
Són complicades com els toros?
Sí, però també com els toros, són molt agraïdes, sorprenen positivament. Em fascinen. I els toros també.
Moltes de les columnes que recopila i en què parla de senyores, avui serien considerades incorrectes?
No, si ja ho són. Primer em feien una mica de mal les reaccions, eren terrorífiques, em deien masclista, misogin, pollavieja... Però després vaig descobrir que a moltes dones els agradaven, les meves columnes. Sovint pensem que hi ha un sol tipus de dona, i n’hi ha de molts tipus. I ara els insults tant se me’n foten, tinc el privilegi que em fan riure. És el que vaig aprendre amb els toros: callar? Per què?
L’afecta la correcció política?
Intento que no m’afecti és una malaltia dels mitjans de comunicació. Ara bé, tot i intentar-ho, crec que ens afecta a tots. I fa que els articles de premsa siguin més avorrits, a mi m’agrada llegir gent que no pensa com jo però té ganxo. La correcció política i el procés han sigut fatals pel periodisme a Catalunya.
L’esquerra s’ha tornat fleuma?
Totalment. Molt. És una característica de l’esquerra del segle XXI. Ja que no poden canviar les coses fonamentals, acullen causes com l’animalisme, el feminisme, el medi ambient, etc, i així et fan sentir culpable. L’esquerra ha substituït l’Església de la meva infantesa, que et convencia que algun pecat havies fet. Això d’amargar la vida als desgraciats com jo, ara ho fa l’esquerra. Si estàs content perquè fa bon dia, et surten amb el canvi climàtic i que el món s’acaba. Deixin-me gaudir del bon dia!
Què aconsella fer, quan et deixen?
Sobretot, no fer pena. Qualsevol cosa, menys fer pena. Si creus que fent pena trobaràs una altra dona, t’equivoques. Ningú vol estar amb un tio que fa pena.
I què aconsella fer, per deixar?
Alguns arriben a dir-li a l’altre que és pel seu bé, mereixes una cosa millor, etc. Això és tenir galta. Un ha de ser honest, i si veu que la relació no funciona, dir-ho. És dur, però és més dur que et deixin.
El piropo és un delicte?
El que és delicte és el mal gust. Jo mai n’he dit, però volia escriure sobre el tema i vaig pensar, ja que està a punt de desaparèixer, no pot ser que no n’hagi dit mai cap. Per tant, vaig veure una turista, així que vaig pensar que esperava que a Espanya n’hi diguessin algun. L’hi vaig dir, es va posar a riure, i va ser el meu primer i darrer piropo. No sé quin problema hi ha de dir a algú una cosa que li agradi. Tant de bo me’n diguessin a mi.
Aquí en va un: vostè és elegant, Luna.
No, home. Però li agraeixo.
L’imagino a casa, rebent les visites en batí de seda.
El problema, com deia Oscar Wilde, és que la bona vida és cara, i l’altra no és vida. En vaig veure un a Londres, i escapava a la meva butxaca: anava als dos mil euros. No de seda, sinó de llana de caixmir. He descobert un comerç a Madrid on en venen, hi aniré perquè en necessito un.
Per rebre les visites, el que li deia.
Per rebre les visites me’l trec, el plaer de la roba és molt per un mateix.
Tinder ha sigut un avançament?
Ha sigut un retrocés. És l’americanització de la societat. El vaig usar als Estats Units, i en adonar-me que quedava amb una desconeguda tot un cap de setmana, vaig pensar «estàs tonto?, saps el llarg que se’t pot fer el cap de setmana?». Ho vaig cancel·lar. És un fracàs de les relacions humanes. És com fer selecció de personal, preguntes les aficions, els gustos, etc.
L’imagino a vostè. Aficions: els toros.
En una de les poques vegades que he tingut cita a cegues, dinant li vaig dir que m’agraden els toros. No es va aixecar i va marxar, de miracle.
