Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Pau Vallvé Music i cantant

«Ja n’hi ha prou de criticar, ja n’hi ha prou del rotllo sarcàstic»

Pau Vallvé presenta demà a l’Auditori de Girona (20h) el seu nou disc, «:)». Com ens té habituats, el poli-ritme té un pes important en el seu treball, i farà cantar tothom, inclòs el públic. Un nou gir d’aquest original músic, però sense abandonar la seva manera de fer cançons.

«Ja n’hi ha prou de criticar, ja n’hi ha prou del rotllo sarcàstic»

Un tema es diu «Ja està». Què és el que ja està?

He, he, és una cançó postpandèmica. Sembla que ja està, ja podem tornar a ser persones i tornar a començar.

N’està segur?

Mentalment, ja està. Mèdicament ja ho veurem.

El molesten els que tot ho critiquen?

En general faig les cançons per dir-me coses a mi mateix, que sóc qui les sentirà més vegades, per tant els missatges van dirigits a mi. Però sí, ja n’hi ha prou de criticar, ja n’hi ha prou d’aquest rotllo tan sarcàstic. Està molt bé ser crític, està molt bé tenir criteri, però ha arribat un punt que no ens podem permetre això d’assenyalar les coses des de la butaca i no fer res. Si hi ha poca gent que fa coses i els altres només critiquen, no anirem enlloc.

Cantar li serveix d’autoajuda?

Sí, sí, faig els discos per mi i pel que jo necessito sentir i tinc ganes de dir. Canto el que a mi m’agradaria escoltar.

«I follar molt i menjar bé i riure molt». És el seu ideal de vida?

Ha, ha, tenia ganes de fer una cançó d’amor, però no d’aquestes tan dramàtiques, tant d’amor romàntic, de mitificar-lo. Volia fer una cançó d’amor, maca, planera, sense gaires expectatives ni res de Disney, sinó sobreviure bé, anar estimant-se i confiant, i poca cosa més. El que hauria de ser l’amor, jo crec.

No m’ha contestat si és el seu ideal.

És el que considero ideal en la parella que m’agradaria. L’amor hauria de ser respectar-se, cuidar-se i passar-ho bé.

I follar molt.

També.

Deixar-se portar és la millor manera d’anar per la vida?

M’ho dic perquè sóc molt poc de deixar-me anar. Sóc més de preparar les coses, patidor, perfeccionista. Crec que som uns quants que patim, els que ens preocupem massa per les coses, que sempre ens han dit que hem de remar pel futur que vindrà. A tots aquests, que som bastants, ens convé que ens diguin que ens relaxem i ens deixem portar. Potser no és el missatge que ha de sentir la gent que ja es deixa portar un pèl massa (riu).

S’ha perdut el berenar sopar? La meva àvia me’l feia.

Actualment als nens els fa il·lusió que els diguin que avui hi ha pizza, a mi em feia il·lusió el berenar sopar. Un berenar sopar sempre fa il·lusió.

Ni l’amor ni la feina ni el pis, són per sempre?

Són promeses del capitalisme al joves mil·lenials, tot de coses sobrevalorades. Una cosa clara és que no hi ha res per a sempre, i per això ja no serveixen les receptes de les generacions anteriors.

Hi ha motius per a llevar-nos cada matí?

Sóc dels que encara hi creu, però està complicat.

Per vostè va ser positiva la pandèmia?

Per a mi sí, em sap greu dir-ho. Em vaig separar, em vaig confinar en un soterrani i vaig fer un disc, «La vida és ara», que em va donar la vida. Sense esperar-ho.

Separar-se i pandèmia, tot alhora. No deu ser fàcil.

El que em va costar va ser compaginar l’èxit amb la devastació mundial. El món se’n va a la merda i a mi em va de puta mare: que estrany. No puc estar content, però em passen coses maques: quina sensació més rara.

Compartir l'article

stats