«La novel·la, sota el títol de Six épaves, va ésser presentada a un editor ginebrí. Va qualificar-la de «novel·la d’escàndol». Jo m’hi vaig enutjar i la vaig entaforar en una maleta, on encara hi és. Qui serà el desentaforador que la desentafori?», escrivia Aurora Bertrana a les seves Memòries. Més de vuitanta anys després, aquella obra escrita en francès als anys 40 que no va arribar a veure mai la llum ha estat «desentaforada» i arriba a les llibreries en català com a Nàufrags editada per La Magrana.
L’escriptora gironina hi retrata l’ambient de la bohèmia de Ginebra que la va acollir en els seus anys d’exili, cosa que l’emparenta amb Cendres, una altra novel·la d’«escàndol» que no va trobar editor en vida de Bertrana i que també s’ha publicat aquest any, en aquest cas, sota el segell gironí Edicions de la Ela Geminada. En els dos llibres, descriu sense jutjar l’ambient poc convencional del seu entorn suís, i això, juntament amb el fet que alguns personatges ben posicionats en la societat helvètica poguessin ser identificables tot i haver-los canviat el nom en van fer descarrilar la publicació.
I és que, més que una novel·la, Nàufrags és un mosaic de relats que retrata sis personatges marginats de la societat ginebrina units per una refugiada espanyola, Soldedad Pérez, un alter ego de l’autora. Soledad viu en la ficció una vida molt similar a la que Bertrana va tenir en la seva segona estada a Suïssa, la de l’exili, marcada per les dificultats econòmiques i el caliu que va trobar en els cafès i els personatges esgarriats que els freqüentaven. L’autora de Paradisos oceànics malvivia en unes golfes i feia feines domèstiques a casa d’una aristòcrata russa a canvi d’un plat a taula, i és justament aquest moment i aquest entorn el que queda recollit al llibre a través del personatge de Soledad Pérez.
Anys més tard, a principis dels 60, tornaria a aquesta etapa vital per escriure Cendres, una novel·la sobre la mateixa època però més complexa, que abordava qüestions com ara l’homosexualitat, la bisexualitat o el suïcidi, temes que van suposar un impediment a l’hora de publicar-la malgrat comptar amb l’aval de Salvador Espriu, autor del pròleg.
Un original «esbullat»
La feina per «desentaforar» Nàufrags del fons Bertrana de la Universitat de Girona ha sigut complexa, com relata l’autora del pròleg, Maria Àngela Vilallonga, i l’especialista en l’escriptora gironina, Adriana Bàrcia, que s’ha encarregat de fixar el text original en francès i revisar-ne la traducció posterior, feta per Mireia Alegre.
El lligall són 220 fulls, amb una barreja de text manuscrit i mecanoscrit amb múltiples correccions, un material «especialment esbullat que no es va passar mai a net», explica Bàrcia i que, «a més de la lletra endimoniada» de Bertrana, inclou catalanismes i noms de personatges i llocs que canvien d’un capítol a l’altre.
Aurora Bertrana va titular el mecanoscrit Épaves -tot i que a les Memòries s’hi refereix com a Six épaves-, un mot que ella mateixa titllava d’intraduïble al català. En l’edició de La Magrana s’ha optat per «nàufrags», pels nàufrags de la vida que s’hi descriuen, personatges a la deriva per a la societat suïssa en els quals Bertrana va trobar un salvavides.
Un any clau per a la recuperació dels anys suïssos de Bertrana
La feina de detectiu que ha fet Adriana Bàrcia per a reconstruir l’original de Nàufrags culmina un any especialment intens per a la recuperació de les obres dels anys suïssos d’Aurora Bertrana, amb la publicació de dos llibres inèdits i el rescat d’un que era introbable.
Si arribada la primavera es publicava per primera vegada Cendres, amb una edició a cura de Bàrcia, al juliol va tornar a la taula de novetats de les llibreries Edelweiss, la seva primera novel·la, vuitanta-cinc anys després de la seva primera (i única) edició l’any 1937, en plena Guerra Civil, en una col·lecció per acostar la literatura a les dones.
El debut en la ficció de Bertrana, reeditat per :Rata_ també amb Bàrcia al darrrere, s’ambienta als Alps i és fruit de la fascinació que li va provocar el paisatge durant el seu primer viatge al país, als anys 20.
