Diari de Girona

Diari de Girona

Josep Maria Pou Actor i director

«La curiositat és el motor de la cultura»

El veterà actor i directora català rep aquest dilluns durant la Nit de l’Edició el Premi Atlàntida que atorga el Gremi de llibreters de Catalunya

L’actor i director Josep Maria Pou, Premi Atlàntida 2022, posa entre llibres a la librería Byron de Barcelona. Ferran Nadeu

Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) porta més de mig segle dedicat al teatre, la seva gran passió, encara que també ha fet molt de cinema i televisió. L'actor i director, responsable de la programació artística del Teatre Romea, rebrà el Premi Atlàntida del Gremi de llibreters de Catalunya en reconeixement al seu defensa i promoció de la cultura i de la lectura. Pou, que ha encarnat en els últims anys al filòsof Sòcrates i al capità Ahab de Moby Dick està preparant El pare, de Florian Zeller, que s'estrenarà al gener.

Ha col·leccionat molts premis en la seva dilatada carrera. Aquest és diferent?

Per descomptat. El Premi Atlàntida és un d'aquells trofeus que no esperes mai, la qual cosa em fa doblement feliç. Un sol esperar premis del seu sector, encara que no és el primer d'aquest estil que rebo. L'any passat em van concedir el de l’Associació d'Escriptors Professionals de Catalunya i també va resultar una grata sorpresa.

 Vostè té fama de gran de gran devorador de llibres.

Jo tinc dos tipus de lectura. Un és per obligació professional: llegeixo molts textos d'obres per a veure què programo o interpreto en el Romea. Però sempre m'ha agradat estar al dia del que s'estrena en el món. Gairebé cada dia rebo textos teatrals. L'altre tipus de lectures són per plaer, al marge del treball. Últimament em falten hores per a llegir tot el que vull perquè hi ha una gran quantitat de novetats. És un plaer infinit llegir tots els suplements literaris cada setmana, però em provoca una certa angoixa no poder llegir tot allò que m'interessa.

L’última ressenya que li ha interessat?

La porto en les meves notes, en el mòbil perquè li vaig fer una foto. És del suplement d'El Periódico i és un còmic que va sobre llibres i llibreters: La venjança dels bibliotecaris.

No l’imaginava llegint còmics. 

Jo tampoc. No ho faig habitualment, però amb aquest títol i després de llegir que són tires còmiques d'un humorista anglès dedicades al món del llibre, em va semblar interessant. Tinc una llista de 500 llibres que vull comprar.

No li sortiria més a compte anar a la biblioteca?

No, mai. A casa tinc la meva pròpia biblioteca. Necessitaria d'un encarregat per a posar ordre perquè soc incapaç de trobar alguna cosa quan ho busco. Tant és així que quan haig de consultar alguna cosa urgentment em resulta més fàcil entrar en una llibreria i comprar-ho que buscar-ho a casa.

De debò?

Tal qual. Acabo de fer 78 anys i ja fa temps que penso a rebaixar la meva quantitat de treball sense retirar-me del tot. No he aconseguit fer-ho. Porto 55 anys en escena i el meu somni el dia que em jubili és no sortir mai de casa i passar-me hores ordenant els meus llibres.

Fins a quin punt la família és determinant en la cultura?

És clau per a fomentar l'hàbit de la lectura i de la cultura en general. Jo vaig tenir la sort de néixer en una família de classe mitjana de Mollet. El meu pare era un treballador assalariat, la meva mare mestressa de casa i érem quatre germans. A casa hi havia una biblioteca i això marca. Des de petit he vist als meus pares llegint i he tingut llibres a les meves mans. La literatura juvenil de Folch i Torres, Les aventures dels cinc, Guillermo, el travieso. Llegia molt. Després vaig arribar a Dickens i Twain, sempre orientat pel meu pare, que barrejava aquestes lectures amb novel·les de l'Oest de Zane Gray i novel·les de Agatha Christie.

Recorda el primer volum que va adquirir?

No m'estranyaria que fos una edició de Peter Pan. Em tinc vàries. És un llibre que em va enamorar. De petit em reflectia en Peter Pan. Des de fa temps m'identifico més amb el Capità Hook, el Capità Garfi.

Prefereix llibre físic o digital?

Últimament utilitzo e-book per a no anar carregat. A l’Ipad puc portar-ho tot. I em va molt bé durant les gires, que és quan disposo de més temps per a llegir, per això les allargo tant. Però en cada ciutat hi ha llibreries. Són una temptació!.

Llibres, pel·lícules, art música. La cultura és molt àmplia, però quin és el motor de la cultura?

Diria que la curiositat. Aquesta sensació que et porta a voler saber més, a experimentar, a descobrir coses que et produeixin cert plaer.

Vostè també ha obert les portes a noves generacions.

És una satisfacció donar entrada a aquesta professió a gent nova. Reobrir el Teatre Goya el 2008 amb Els nois d'Història després d'una profunda renovació de la sala va ser tota una declaració de principis: requeria vuit actors joves. A més, aquesta obra parlava de l'educació, de l'amor a la lectura i de l'amor als llibres. Potser algú s'hagi recordat d'ella a l'hora d'atorgar-me el Premi Atlàntida.

Compartir l'article

stats