Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

L’huracà de Temporada Alta

El festival concentra en quatre dies una desena de propostes de grans noms de la creació contemporània que subverteixen les barreres entre disciplines artístiques

AzkonaToloza converteixen pedres i muntanyes en les protagonistes de «Canto mineral». Tristan Perez-Martin

El llenguatge com a camp de batalla, amb paraules disparades aleatòriament contra la paret perquè rebotin amb feresa al cap de l’espectador, ressonant com trets que no s’acaben mai i que són impossibles de processar. Tot plegat, en un Auditori de la Mercè totalment a les fosques, durant uns 50 minuts i precedit per la inquietant coreografia de Gloria Dorliguzzo, una ballarina experta en arts marcials, és la proposta amb què l’artista italià Romeo Castellucci ha participat aquest any al festival Temporada Alta. Batejada com a Il Terzo Reich, la instal·lació performàtica de Castellucci denuncia l’acrítica comunicació contemporània i la capacitat autoritària del llenguatge, i el cert és que genera una incomoditat especial cap a paraules tan aparentment innòcues com «bellesa», «fruita», «cremallera» o «swing», quan són percudides incessantment sobre l’espectador. Sense temps de processar-les, destriar-les ni conservar-les en la memòria, el públic en surt ben xarbotat

L’estrena a l’Estat de la peça de Castellucci ha estat un dels atractius de Sacseja’t, la Setmana de Creació Contemporània del festival, quatre dies en què Temporada Alta s’ha convertit en l’aparador de l’escena més trencadora i ha comptat amb la presència de 75 programadors d’arts escèniques de deu països diferents àvids de descobrir nous creadors. 

Des de dijous i fins ahir, els escenaris de Girona i Salt han acollit les creacions d’artistes internacionals i nacionals de referència, com el coreògraf Marcos Morau, la bailaoara Eva Yerbabuena o El Conde de Torrefiel, al costat d’artistes emergents, com el jove col·lectiu Las Huecas, que va tancar ahir la Setmana de Programadors amb la interessant Aquellas que no deben morir, sobre els abusos de la indústria funerària, en una proposta a mig camí entre el ritual grupal i el teatre document

En total, el festival ha programat sota el segell Sacseja’t una desena de títols que juguen a desdibuixar els llenguatges artístics i, com un huracà, arrasen amb les barreres entre disciplines per fer aflorar temes tan dispars com l’experiència d’una guerra o l’explotació dels recursos de l’espai a través de vies d’expressió que van molt més enllà del teatre o el circ convencional.

És el cas de Terces, la proposta de Cirque Ici, que desborda el tòpic del «més difícil encara». Johann Le Guillerm va convertir la carpa instal·lada a la Devesa en un laboratori on desafiar les lleis de la física. L’intèrpret va domar llibres, ampolles i andròmines fetes amb plàstics, rodes de bicicleta i jocs de contrapesos i va construir, amb llargs bastons de fusta col·locats en un precari equilibri, un immens iglú, fent contenir l’alè a més d’un assistent

I si Le Guillerm tensa el concepte de circ, tampoc es pot dir que el que hagi plantejat Stefan Kaegi sigui cinema a l’ús, perquè la pel·lícula Temple du Présent que va dur al Truffaut és la filmació d’un espectacle protagonitzat per un pop.

Una altra peça amb protagonisme impossible ha estat Canto mineral, d’AzkonaTolosa, centrada en les pedres i les muntanyes, materials inerts que incorporen a l’escenari per a crear sons en directe. La companyia connecta els seus treballs anteriors sobre la barbàrie exercida pel colonialisme amb un muntatge amb referències a Ursula K. Le Gin, Lagartijas Tiradas al Sol o el volcà de Cumbre Vieja que reflexiona sobre a qui pertanyen els minerals trobats a l’espai i convida a mirar el paisatge i el terra que trepitgem amb uns altres ulls.

La simpàtica Ma solitud, una peça de petit format de Guillem Albà que combina el clown amb els titelles de guant, o la delicada instal·lació immersiva sonora de Cabosanroque Flors i viatges, sobre la duresa de la guerra vista amb ulls de dona han sigut altres títols destacats de la sacsejada que ha plantejat la Setmana de Programadors. 

Compartir l'article

stats