Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Iván Sánchez Model, actor i escriptor

«Essent actor i model, el més fàcil és cremar les relacions»

"He vist vellets amb un llum als ulls, que fan enveja"

Iván Sánchez publica la seva primera novel·la Carlos Ruiz

Iván Sánchez, model i actor -molta gent el va conèixer a la sèrie Hospital Central o a Periodistas- es llança a l’escriptura i publica Sueño, una novel·la que entra en les relacions de parella i les diferents etapes de l’amor

Sueño. Tan avorrit és el que escriu, que ens adormirem? 

(Riallada) Espero que no. Ara bé, una bona becaina sempre refresca. Ja ho veurem, suposo que a cadascú li produirà una reacció diferent, quan un escriu, ho deixa anar, i amb el que passi a partir d‘aquí ja no hi pot fer res.

O potser es diu Sueño perquè amb les xefles que corre vostè, no cluca ull.

Ui, les xefles van quedar enrere, en una altra època.

No em digui que un tio que és model i actor, desaprofita les nits dormint.

La veritat és que surto ben poc. Arriba un moment que t’adones que sempre és el mateix o semblant. Trobes sempre la mateixa gent, tot és igual... Al final la festa te la muntes a casa amb amics, sense ni planificar-ho.

Vigili, que potser s’està fent vell. 

Res de potser, que m’estic fent vell és segur. No en tingui cap dubte (riu).

Parlant de Sueño: la vida és somni?

He, he, que cabron. Sí, d’alguna manera ho és: un passava per aquí. No sabem ni on anem ni el que ens espera. Però bé, per això s’ha de viure el present tant com es pugui, treure-li el màxim de suc.

 Ja li han dit que és el típic guaperes que es creu escriptor?

Els éssers humans necessiten etiquetar els altres. Aquest és carnisser, aquest és xofer... I no et moguis, que si et mous no sabré com etiquetar-te i no em sentiré jo tan còmode.

Anem al llibre: deu anys de relació amb la mateixa persona, són massa?

Depèn de quina manera i amb qui. Depèn també de cadascú. He vist vellets amb un llum als ulls, que fan enveja.

Vol dir? No m’ha passat mai.

A mi tampoc (riallada). Però hi crec perquè ho he vist.

Segons Perich, el matrimoni acaba sempre malament: sempre mor un dels cònjuges, i a la llarga, fins i tot l’altre. 

És llei de vida, oi? Vist així, totes les parelles acaben malament.

Vostè parla de relacions des del punt de vista d’un actor i model, així qualsevol. Això seu és molt fàcil.

El que és fàcil és cremar les relacions. En el llibre passejo per la part bona i la part dolenta de les relacions. Tot plegat és un pensament, una reflexió.

Essent famós es lliga fins i tot sense voler?

Mmm... diguem que el fet de tenir un treball públic deu aportar un punt de sex appeal, sí.

Això i trobar taula als millors restaurants. No està malament.

I no gaire res més, no cregui (riu). La veritat és que també reps l’estima de gent que no coneixes, solen acostar-se sempre amb estima i respecte.

Digui’m que la fama també té algun inconvenient, no em deprimeixi.

Perds la capa d’invisibilitat que et permet observar els altres.

Es veu millor de periodista o de metge?

Afortunadament, de cap de les dues professions. Per descomptat que de metge no, no m’agradaria rebentar la vida a ningú

I de periodista no li aconsello, avui acabaré a les deu de la nit.

Doncs jo no li aconsello fer-se actor, hi ha dies que començo a les sis del matí i m’hi estic fins a les dues del matí de l’endemà, i d’altres estic vint-i-quatre hores a casa sense saber què fer.

Compartir l'article

stats