L'historiador Borja de Riquer descobreix les poc conegudes facetes com a "mecenes, home de negocis internacional i bon vivant" en la més àmplia biografia dedicada al polític de Verges Francesc Cambó, en la qual afloren "les seves llums i ombres i les seves contradiccions entre la seva correspondència i les seves memòries.

"Cambó. L'últim retrat" (Crítica en castellà i Edicions 62 en català) aporta alguns elements inèdits després d'haver investigat a fons la correspondència del polític de la Lliga.

Una d'aquestes aportacions, ha explicat aquest dimarts l'historiador, és el seu paper en la Guerra Civil Espanyola: "El 18 juliol de 1936, Cambó escriu des del seu iot a l'Adriàtic com a primera reacció a Joan Ventosa que "un cop d'estat seria extemporani, improcedent i perillosíssim, interessa que continuï el govern del Front Popular i que es desprestigiï i arribi l'alternança de poder".

En les seves memòries desapareix aquesta tesi i, en canvi, argumenta que "recolza Franco com a mal menor en fracassar el cop i desencadenar-se un procés revolucionari".

D'igual manera, en les memòries argumenta que no entra al govern després de la caiguda de Primo de Rivera perquè li detecten un càncer de gola, però en un document inèdit Riquer demostra que "declina l'oferta que li fa Berenguer perquè sap de l'amenaça de militars primoriveristes a Alfonso XIII de promoure un cop d'estat si Cambó presideix el govern".

Amb els polítics de la República Cambó es comunica a través d'intermediaris tan curiosos com Josep Pla, que fa d'"enllaç entre Alejandro Lerroux, ministre del primer govern republicà, i Cambó, en aquest moment exiliat a París".

La biografia, fruit d'una recerca de trenta anys, és el resultat de consultar milers de cartes de Cambó, amb polítics com Antonio Maura, Romanones, Ángel Ossorio i Gallardo, Santiago Alba, els catalans de la Lliga i d'altres formacions, "correspondència en la qual els polítics acostumaven a dir la veritat, com quan Cambó posa verds a companys ministres, alguna cosa que no surt en les memòries".

Lamenta Riquer que "moltes biografies han cregut les memòries", entre elles la coneguda de Jesús Pabón, i no han anat a "les fonts autèntiques", en aquest cas les cartes.

Riquer s'ocupa del Cambó mecenes com a instrument polític, que impulsa la publicació de la col·lecció Bernat Metge, 400 títols traduïts al català de clàssics grecs i llatins, "alguna cosa inexistent en castellà, però sí en francès, alemany i anglès"; reuneix una col·lecció de quadres per cobrir els buits dels museus espanyols, amb obres del Tres-cents i el Quatre-cents.

"Arriba a comprar el 1929 una col·lecció sencera, per valor d'uns 100 milions d'euros actuals, que l'obliga a demanar un crèdit a un banc suís, i la subhasta al juliol, abans del crac borsari, i obtenint amplis beneficis".

"No hi ha cap polític ni espanyol ni català que hagi fet una donació com la que va fer a la ciutat de Barcelona, que amb el temps va acabar al MNAC, o al Museu del Prado".

Crea un servei d'estudis econòmics i jurídics propi, que li fan informes econòmics i polítics, "alguna cosa inèdita entre els polítics espanyols i que tenen pocs europeus".

Polític hàbil, ben relacionat amb els bancs, als quals també assessora, el 1920, relata Riquer, se li presenta "l'oportunitat de convertir-se en president d'una gran multinacional, Companyia Hispano Americana d'Electricitat (CHADE), cinquena empresa elèctrica del món", amb la qual es converteix en multimilionari, la qual cosa li permet ser mecenes però també home de negocis.

Segons l'historiador, les seves inversions immobiliàries a l'àrea barcelonina demostren la seva habilitat: A més de comprar quatre parcel·les a la Via Laietana, on va instal·lar el seu domicili, sent "el primer burgès de Barcelona que no viu en el principal, sinó en l'àtic i el sobreàtic, amb 800 metres quadrats per planta, també va invertir en els anys 20 en una finca de cinc hectàrees als afores de la ciutat, per on es va perllongar la Diagonal, que va vendre en els anys 40 multiplicant per 100 el cost inicial.

Així mateix, va comprar 36 hectàrees de la pineda de Gavà, l'actual Gavà Mar, per 200.000 pessetes dels anys 20, que la seva filla va vendre el 1997 per 900 milions.

Entre les ombres, l'autor s'ocupa de la corrupció de la CHADE: "Després del cop militar a Argentina de 1943, els militars van ocupar la seu i van trobar proves d'aquesta corrupció, però la comissió investigadora es va dissoldre un mes després d'intervenir el vicepresident del govern, Juan Domingo Perón, a qui Cambó va finançar la seva campanya electoral el 1946 amb uns 50.000 dòlars de llavors, uns 4 a 7 milions d'euros actuals.

La biografia llança llum també sobre la vida íntima de Cambó, "un home amb cases esplèndides, unes relacions especials amb alguns amics, que és definit com a superb, molt exigent i antipàtic, però també com un seductor, que va portar una vida de luxe, que en els anys 20 va navegar amb el seu iot Catalonia pel Mediterrani i el Nil fins a la primera cataracta".

La faceta més difícil de reconstruir ha estat, segons Riquer, la seva vida sentimental, "perquè ell mai va voler parlar i la família ha estat sempre reservada", però va tenir una vida amorosa allunyada de les normes morals de la burgesia conservadora i catòlica, i de les seves relacions extramatrimonials consten dos fills.

Per consultar les cartes, Riquer ha recorregut a molts arxius, començant per l'Institut Cambó, però també l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, el Fons Prat de la Riba, l'Arxiu de la Casa de Alba a Madrid, l'Arxiu Maura, els de la Presidència del govern central a Madrid, del Banc d'Espanya, del Congrés dels Diputats i el de Salamanca.