Dos anys després de debutar amb Massa diva per a un moviment assambleari, l’escriptora, dramaturga i actriu Juana Dolores Romero torna als escenaris amb l’espectacle Hit me if I’m pretty, un «manifest comunista i feminista», que s’estrena demà al Teatre de Salt. Coproduït pels festivals Temporada Alta i Grec, la segona peça escènica de la barcelonina és un monòleg sobre les contradiccions amoroses i el desig en què el text i l’acció performàtica estableixen «un diàleg sincer i honest» amb la narrativa videoartística per treure les dones de la victimització.

Juana Dolores explica que el títol contraposa la violència de la masculinitat patriarcal i el poder d’una dona autosuficient, perquè fuig del victimisme que, diu, habitualment abandera el moviment feminista amb «un punt d’ironia» per marcar distàncies.

«Ja n’hi ha prou de ser unes putes ploraneres», diu una artista que, pel director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, té «una veu i una mirada pròpia». «N’hi ha prou de tota la merda misògina des de tots els sectors feministes», insisteix Juana Dolores, que es val d’una figura poètica que ha batejat com a princesa cavaller, que és una princesa a la qual li agrada el rosa però també pot ser un cavaller capaç d’entrar en batalla.

A la peça, Juana Dolores aborda qüestions com el desig, el sexe, la feminitat o la crítica a «la política de l’eslògan». També la pornografia, amb escenes de sexe explícit, «fent-ne ús des d’una perspectiva feminista», afirma, ja que un dels seus interessos és «descontextualitzar el porno i l’erotisme».

Juana Dolores, que confessa que té «més referències literàries i cinematogràfiques que teatrals», s’ha inspirat en la pel·lícula Maria Antonieta de Sofia Coppola per a la part visual del muntatge. Tres pantalles col·locades en forma de tríptic formen l’escenografia d’un muntatge amb textos, diu l’artista, «amb una densitat i poètica en consonància amb el videoart».