Carolina Durante: «Les cançons sempre són un factor clau en qualsevol projecte»

El quartet madrileny aterra aquest divendres a La Mirona de Salt per presentar el seu segon disc d'estudi, "Cuatro Chavales" en un concert que forma part del festival NEU!

Mario del Valle, Juan Pedrayes, Martín Vallhonrat i Diego Ibáñez.

Mario del Valle, Juan Pedrayes, Martín Vallhonrat i Diego Ibáñez. / SONIDO MUCHACHO

Albert Cornellà

Albert Cornellà

Va ser el 2017, sortint d’un directe dels bilbaïns Belako. Amb el fervor i l’emoció posterior a un concert que qualsevol ha pogut sentir alguna, quatre joves madrilenys van veure clar que el seu futur passava per formar un grup de rock de guitarres amb certes dosis de punk i pop. Així va ser com Diego Ibáñez (veu), Martín Vallhonrat (baix), Juan Pedrayes (bateria) i Mario del Valle (guitarra) es van decidir a fundar Carolina Durante, la banda més irreverent de l’escena musical espanyola actual que aquest divendres (22 h) aterra a La Mirona de Salt, dins el festival NEU!, per presentar Cuatro chavales, un segon llarga durada que, igual que el seu debut homònim, publicat el 2019, està farcit d‘himnes corejables per prendre’s les coses el menys seriosament possible.

«Cuatro chavales fa referència a la primera cançó de l’àlbum, Tu nuevo grupo favorito, en la qual indiquem que només som quatre xavals, encara que potser ja som més joves-adults» explica Martín Vallhonrat sobre el títol d’un treball marcat, com és el cas de tants altres músics, per la pandèmia. Quan la banda travessava el seu millor moment, al galop d’èxits com Cayetano, El Himno Titular, Perdona (Ahora Sí que Sí) -al costat de la cantant Amaia- o Las Canciones de Juanita, el virus va interrompre els seus plans. «Neix de la pandèmia, però la intenció era que el disc no tingués cap referència explícita a aquella època de merda que tots volem oblidar, encara que hagin estat dos anys» rebla el baixista, que detalla que l’únic tema amb una lletra vinculada a aquells mesos de confinament és Moreno de contrabando.

Amb tot, el quartet afronta una segona etapa en la seva carrera musical, després del llançament d’aquest segon àlbum, que va veure llum el gener d’aquest any, «amb totes les ganes» i arribarà a Salt després d’una extensa gira que els ha portat per festivals com el Primavera Sound de Barcelona, i també a Mèxic, Argentina, Xile, Brasil o Londres. «Després d’haver passat molt de temps gairebé sense poder tocar i amargats amb el disc guardat en un calaix, teníem moltes de treure’l. A més estem molt més convençuts amb aquest disc que amb el primer, pel que fa al so. Teníem una petita incertesa de saber si funcionaria igual, millor o pitjor, però al final ha estat la polla i estem molt contents» conclou Vallhonrat.

Sobre quin és el secret del seu èxit meteòric, el baixista assenyala que una de les claus és «el carisma» de Diego Ibáñez, el vocalista del grup que recentment també s’ha llançat al món de la interpretació amb un paper a la sèrie Cardo, produïda per Javier Ambrossi i Javier Calvo. «Hi ha tants factors que és molt difícil dir quina ha estat la fórmula exacta d’aquest creixement tan exponencial. Les cançons sempre són el factor clau en qualsevol projecte musical, però a això cal sumar-hi bones decisions, bons timings i en el nostre cas a Diego, que compta amb un carisma que crec que pocs frontmans tenen».

Al voltant d’aquest èxit, Vallhonrat també subratlla que «és veritat que vulguis o no se t’acaba enganxant el fet d’anar rebent reconeixements i créixer com a projecte. Encara que el més aconsellable és intentar fugir d’això, mentiria si digués que no ens afecta. Però evidentment ens cal mantenir la nostra essència, si no no podríem fer cançons».

Una cançó per a Leo Messi

Entre la dotzena de talls del disc, sobresurt 10, una cançó que envia un missatge d’amor al futbolista Lionel Messi. «En Diego va escriure la cançó quan Messi va enviar aquell burofax i van començar a circular els primers rumors que apuntaven a la seva sortida del Barça, tot i que no va acabar marxant aquell any. Al final és una lletra que funciona per a tothom que sigui seguidor d’un equip que tingui un jugador insígnia» apunta el músic.

A La Mirona, Carolina Durante prometen un espectacle en el qual el públic «s’ho passarà molt bé, amb un so de l’hòstia». La jove banda banyolina Eli Rodríguez, amb una proposta que es mou entre el pop i el rock, exercirà de telonera dels madrilenys.

Subscriu-te per seguir llegint