Tres bastides d’obra sobre l’escenari i el testimoni real de persones que han patit un desnonament, han perdut la casa o han de llogar una habitació al domicili d’una altra família són els ingredients que Com destruir una casa, el nou espectacle del cicle Verbatim de teatre documental de la sala La Planeta de Girona, fa servir per alertar que ningú està lluny de patir inseguretat habitacional. «Hi posem distància, però tots estem a un pas de trobar-nos-hi: perdre la feina, un accident, una crisi econòmica o una pandèmia ens hi poden dur, hi estem més a prop del que ens pensem», assegura el dramaturg figuerenc Oriol Morales, responsable de la dramatúrgia i la direcció del muntatge juntament amb Aleix Plana. 

La peça, que s’estrena aquest divendres a La Planeta dins la programació del festival Temporada Alta, parteix com sempre en el teatre Verbatim d’una intensa recerca de testimonis i material real, extret de la premsa i la xarxa, aquest cop entorn de la precarietat de l’habitatge. 

«La dificultat per tenir un lloc que anomenis casa acaba sent la punta de l’iceberg, acabes renunciant a la vida social perquè la vida, en si, val diners. I això pot afectar a temes com les amistats, el formar una família, la feina...», explica Morales. 

Tant ell com Plana, amb qui col·labora habitualment, feia temps que tenien al cap parlar de l’habitatge, un tema que ja havia tocat, per exemple, a Llançament, un muntatge de la companyia La Llarga sobre les conseqüències d’un desnonament.  Fins ara, però, treballaven partint de referents reals, «pervertint-los per dur-los a la ficció». Aquest és el primer muntatatge en què han sigut «molt respectuosos amb la realitat» i, assegura Morales, han trobat «eines molt interessants per treballar» que possiblement tornaran a aplicar més endavant. 

El procés de creació de l’espectacle, que ha durat més de dos anys, ha inclòs la recollida de material periodístic i a les xarxes, informació sobre els preus del lloguer i el contacte amb persones que han patit problemes d’habitatge, uns testimonis que es traslladen a la peça a través de la feina de tres actrius, però també d’entrevistes enregistrades per Plana projectades en tres pantalles. 

«Hem volgut que fos gent propera a nosaltres i a l’espectador, de diferents perfils i edats», explica Morales sobre els testimonis, que van d’un figuerenc de 35 anys que va ser desnonat quan era adolescent a una veïna de l’àrea metropolitana de Barcelona que ha pogut llogar un pis després d’anys de passar per albergs i pisos tutelats. 

«Mentre preparàvem l’espectacle, ens vam qüestionar fins a quin punt l’art i el teatre serveixen per conscienciar l’espectador i ser una llavor d’una espiral de canvi, una reflexió que hem acabat incorporant a la peça», assenyala. 

Així, Com destruir una casa consta de dues parts diferenciades. Per una banda, una primera part de teatre documental convencional, amb testimonis interpretats per Marta Fíguls, Karen Barbeta i Carolina Morro Glueck, tres actrius amb qui Morales i Plana havien treballat en els seus inicis teatrals, fa uns deu anys. 

Per l’altra, una segona meitat que «trenca amb el dispositiu, planteja un codi totalment diferent i és un intent de fer que l’espectacle serveixi per alguna cosa», apunta l’autor de muntatges com Bruels o Granotes. 

Com destruir una casa s’estrena divendres i hi haurà dos passis més, dissabte i diumenge.