La coreògrafa italiana Cristiana Morganti, primera ballarina de la companyia de Pina Bausch del 1993 al 2014, presenta dilluns al Teatre de Salt el seu darrer espectacle, Behind the light, un solo de dansa concebut com una «teràpia» contra el dolor que li va causar la pandèmia. El festival Temporada Alta acull l'estrena estatal de la peça, un projecte, explica Morganti, que mostra el procés que va viure per «sortir del forat negre» que la covid va provocar en la seva vida en l'àmbit professional i personal, amb la mort dels seus pares.

La ballarina assegura que és una peça nascuda «sense objectius, sense límits, sense xarxa de protecció» i que confia que el públic del festival «també la senti així», perquè vol establir-hi una «connexió forta».

L'origen de Behind the light és el confinament, una època en la que va haver de deixar de treballar amb altres artistes i que es va enfonsar per les circumstàncies familiars; treballant-hi, va «retrobar l'amor per l'escenari». «Va haver-hi episodis molt dolorosos en la meva família i em vaig enfonsar en un forat negre, en una època una mica medieval de la meva vida, i no era capaç de crear res, però tenia la sensació que necessitava desfogar-me i, de vegades, em gravava ballant», detalla Morganti, que en revisar aquestes imatges es va donar que «en el fons, eren tragicòmiques».

I és que l'humor, com és habitual en l'obra de Cristiana Morganti, està molt present en tot el solo. Assegura, però, que és un humor no buscat, sinó «espontani». «Des del principi vaig tenir una mirada una mica crítica, irònica cap a totes aquestes situacions que anava vivint i crec que això ho he mantingut», afirma, i és per això que tot i que el muntatge neix d'una situació molt trista, tenia coses «còmiques», cosa que ho fa «més suportable» per al públic.

Morganti tanca amb Behind the light una trilogia de solos que va arrencar amb Moving with Pina, una conferència ballada sobre la seva relació amb Bausch que també es va veure a Temporada Alta. Assegura que, després de treballar com a coreògrafa per a altres intèrprets, ara era el moment de tirar endavant una nova proposta en solitari perquè «prop dels cinquanta anys, quedava poc temps», puntualitzant que és una peça adequada a la seva edat i «no hi haurà acrobàcies».

Encara que el diàleg té un fort pes en l'obra, però, remarca que balla «moltíssim» i que espera que «la qualitat del moviment ajudi a omplir a aquesta falta de moviments autodestructius, virtuosos i acrobàtics».