La Càtedra Vargas Llosa ha reconegut la labor professional de Juan Cruz, adjunt a la presidència de Prensa Ibèrica, -grup al que pertany Diari de Girona- durant la 36a edició de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, celebrada a Mèxic durant les últimes dues setmanes. Un suport a la seva «meritòria i copiosa» trajectòria, tant com periodista com escriptor literari. «Per les seves més de sis dècades de pristí i diàfan servei professional al periodisme exercit de manera lliure, plural i independent; per engrandir amb escreix dues de les més substantives llibertats de tota democràcia: la d’expressió i la de premsa; i per sostenir sobre les seves espatlles, en el decurs de diferents trinxeres de responsabilitat, la valenta i delicada funció d’informar la robusta i diversa societat hispanoparlant», assenyala el reconeixement lliurat durant la I Biennal de Periodisme «La veritat sota amenaça» celebrada dissabte a Guadalajara.

Una vida de periodisme

Nascut al Puerto de la Cruz (Tenerife) en 1948, Juan Cruz acumula una dilatada trajectòria com a periodista, escriptor i editor. Va estudiar Periodisme i Història en la Universitat de La Laguna i va començar a escriure en premsa amb només tretze anys, en el setmanari esportiu Aire Libre. Poc després es va incorporar a la redacció de La Tarde i, més tard, al Dia, diari avui pertanyent a Prensa Ibérica on va créixer com a periodista. Va ser també corresponsal a Tenerife de La Província, que va ser precisament l’embrió del grup Prensa Ibèrica.V a ser un dels fundadors d’El País, on va exercir també tasques molt diverses: corresponsal a Londres, cap d’Opinió, redactor cap de Cultura o adjunt a la Direcció. Fins a gener d’enguany ha estat lligat al Grup Prisa, on ha estat també director de Coordinació Editorial, director de Comunicació del Grupo Santillana i director de L’Oficina de l’Autor. Ha dirigit també l’editorial Alfaguara i, com a novel·lista, va ser Premi Benito Pérez Armas de novel·la en 1972, amb Crónica de nada hecha pedazos; Premi Azorín amb El sueño de Oslo (1988) i ha estat guardonat amb el Premi Canarias 2000 de Literatura i el premi Nacional de Periodisme Cultural. Ha estat també premio Comillas de Història, Biografia i Memòries 2009 per Egos revueltos. La vida literaria: una memoria personal.

Ha publicat Edad de la memoria, Naranja, Retrato de humo, Cuchillo de arena, El niño descalzo y En la azotea. Uns altres dels seus llibres són Serena (cuentos), Exceso de equipaje (ensayo), una Memoria de El País, La foto de los suecos, El peso de la fama, Una historia pendiente, Contra la sinceridad, La playa del horizonte (Destino, 2004), Ojalá octubre, entre d’altres.