«Hi ha dones que ens fan mal a les altres, denunciant falsament»

Maria de la Pau Janer torna a publicar llibre després de set anys amb «Tots els noms d’Helena», on entrelliga l’epopeia grega amb la vida d’una actriu que s’enfronta al paper de la seva vida 

Ja s’ha gastat tots els diners que li van donar per guanyar el Planeta en 2005? 

Ui, ja fa temps. A més, no són tants, perquè la meitat se’ls queda Hisenda

La meitat són uns 300.000 euros, eh?

He, he, aquests me’ls vaig gastar jo, sí.

Ja veig que no és gaire estalviadora.

Mmmm, sóc estalviadora... dins d’un límit. Em penso que diuen que ara la gent estalvia un deu per cent del que guanya.

Entre nosaltres: quant temps abans va saber que havia guanyat el Planeta?

Que podia guanyar ho sabia des de força temps abans. Que el premi era definitivament meu, al migdia del mateix dia.

Ha trigat tant a publicar nou llibre per assegurar-se que fos mort en Marsé i així no la pogués criticar [Marsé, president del jurat del Planeta, va assegurar en la roda de premsa que la qualitat de l’obra guanyadora, de Janer, era molt baixa]?

He, he, no, si aleshores em va fer un gran favor, va ser una gran campanya de publicitat pel meu llibre. Per tot arreu on anava em preguntaven què havia fet per irritar tant en Marsé. Però la veritat és que va ser un incident bastant desagradable.

Ho vaig veure en directe, per TV. 

Em vaig enfadar molt.

A La Ilíada, hi és tot?

Sí, tot. Tots els temes que ens preocupen i que preocupaven la humanitat fa tres mil anys. Els mateixos que preocuparan els nostres néts i besnéts. Al final, els temes que ens preocupen no deixen de ser molt concrets i limitats. Si en féssim una llista, no seria gaire llarga.

Poder, sexe i diners?

Poder, sexe, diners, ambició, temor a la pèrdua, el pas del temps, la traïció, el desamor... Hi ha quinze o vint temes i prou.

Tan poc hem canviat?

No hem canviat gens. És una pena.

Helena de Troia demostra que, sense voler, les dones poden causar el mal? 

No, què va. Helena de Troia demostra que les dones, sense pretendre-ho, són utilitzades pels homes com a excusa per fer ells el mal (riu).

A La Ilíada hi ha molt d’engany. Quan l’han enganyat per darrer cop?

No ho sé, potser m’han enganyat i no ho he sabut. A la vida tots patim enganys importants. Fins i tot professionalment.

I políticament?

També, però fa tants anys que ja ho he oblidat (riu).

Amb el procés?

Amb el procés em vaig sentir molt trista, enfadada i preocupada.

I amb l’embolic de la llei dl «sí és sí»?

Les dones hem estat i som víctimes de la violència de gènere, però també és cert que ara hi ha dones que ens fan molt mal a les altres, denunciant falsament els homes.

Vigili, que l’acusaran de masclista.

És que és cert, tinc amics que ho han patit. Com Eduard Pujol, portaveu de Junts. A les dones ens queda molt camí per assolir la igualtat, però si nosaltres mateixes en fem així la punyeta, anem malament. Hem de ser crítiques amb els altres i autocrítiques amb nosaltres.

No és gaire políticament correcta.

Avui, quan escrius, la gent t’exigeix que ho siguis. Em molesta, és com una creu que dus a sobre. Abans la gent era molt més lliure, quan parlava, quan cantava, quan parlava de sexe… No hi havia tants tabús. Amb l’etiqueta de la correcció política, el que es fa ara és censurar.

Nabokov podria escriure avui Lolita?

Segur que alguns el trinxarien. Però quina pena. Quina obra mestra.