Empuriabrava, escenari distòpic amb J. G. Ballard

James Graham Ballard (Shanghai 1930-Londres 2009) està considerat un dels grans escriptors i renovadors de la ciència-ficció durant la segona meitat del segle XX. Mestre de les distopies, Ballard és el creador de novel·les d’alçada com Crash (1973) o Empire of the sun (1984). Es dona la circumstància que des del 1970 fins al 1975, Ballard i els seus fills van estiuejar a Roses, en un pis de Santa Margarida. Aquell darrer any, el 1975, va aparèixer Avió en vol ras, un relat curt que convertia la urbanització d’Empuriabrava en el marc d’un drama distòpic. Ara, aquest relat dona títol a un recull que l’editorial Laertes acaba de publicar i que també inclou sis relats més i una novel·la curta de l’escriptor, per primer cop traduïts al català.  

«Els centres turístics de la costa espanyola, des de Roses a Marbella, semblen colònies de Mart», explicava Ballard en una entrevista a la premsa. Tal com detalla l’escriptor figuerenc Sebastià Roig en el pròleg que inclou el llibre, Ballard solia triar per anar de vacances «espais costaners hiperurbanitzats». «Llocs dissenyats per al relax de les masses turístiques, creats amb una funció social i lúdica que trobava fascinadora», afegeix Roig qui no només coneix bé la figura de Ballard, a qui li va dedicar fa una dècada un reportatge sobre el pas de l’escriptor per Roses, sinó també el món de la ciència-ficció.

En el pròleg titulat Benvinguts a Empuriaballard, Sebastià Roig ubica el lector davant la figura de J.G. Ballard qui un dia es va descriure a si mateix, davant la incredulitat del periodista que l’entrevistava, com «un home de total i serena vulgaritat». I és que davant seu tenia un dels escriptors britànics més originals del segle XX, un autor d’imaginació capriciosa, capaç de crear un món de ficció molt personal que va ser capaç de transformar-se a cada etapa, però que, a la vegada, va aconseguir mantenir un estil propi. La família Ballard va aterrar a Roses, explica Roig, just coincidint amb la publicació a la Gran Bretanya del llibre The Atrocity Exhibition (1970), «una novel·la experimental que el va consolidar com una veu moderna i arriscada, capaç d’agermanar la ciència-ficció amb les tècniques literàries d’avantguarda». En aquest sentit, Roig recorda que a l’escriptor li interessava vivament la figura de Salvador Dalí, les pintures del qual, segons ell, eren «una imatge vàlida del paisatge interior de les nostres ments». En aquest sentit, el museu del mestre figuerenc a Figueres apareix esmentat al relat Avió en vol ras, tot i que l’acció principal es concentra en el petit aeròdrom d’Empuriabrava i alguns hotels de l’entorn. Tot i això, una de les filles de l’escriptor, Fay, no recorda que mai trepitgessin l’aeròdrom.

En aquest relat, publicat per primer cop a la revista literària Bananas, Ballard presenta un escenari on l’espècie humana navega cap a l’extinció, ja que els nadons neixen amb malformacions genètiques i moren. L’acció gira al voltant de quatre personatges, un d’ells, Judith Forrester, una dona embarassada, i Carme, una noia cega que s’amaga als hangars i al Club Nàutic. A banda d’aquest relat, el llibre recull la novel·la curta «La ciutat darrera» ambientada en una Terra on s’han esgotat els combustibles fòssils, i els relats «L’astronauta mort», «El meu somni de volar a l’illa Wake», «La vida i la mort de Déu», «L’espectacle televisiu més gran de la Terra», «Un lloc i un moment per morir», «Els àngels dels satèl·lits de comunicacions» i «Els assassinats de la platja».

Avió en vol ras s’inclou dins la col·lecció «L’Arcà», dirigida per Jordi Casals, Daniel Genís -ambdós empordanesos- i Jacob Suarez. D’aquesta edició destaca la portada creada per l’il·lustrador Toni Benages i la traducció al català d’Eduard Castanyo.

Subscriu-te per seguir llegint