«Ara músics de tots els estils s’inspiren en la tradició, i això és una conquesta»

El gaiter Carlos Núñez celebra 25 anys de la publicació del seu primer disc, un quart de segle en què ha exportat la gaita arreu del món i ha empeltat la música celta amb tota mena d’estils. Després d’anys de burles i crítiques, ara veu com un triomf que cada cop més artistes reivindiquin i experimentin amb la tradició. El 7 de gener actua a l'Auditori de Girona.

Actualment està celebrant els 25 anys de la publicació del seu primer disc, Irmandade das estrelas. Esperava una carrera tan llarga, quan va començar a tocar la gaita? 

En somnis, sí! Vaig començar a tocar la gaita i les flautes a l’escola, amb vuit anys, i amb tretze ja tocava igual que ara, al meu cap ja era com professional. Tot va canviar quan vaig conèixer el líder de The Chieftains, Paddy Moloney, que em va escoltar, em va donar molt bons consells i permetre’m girar arreu i col·laborar amb ells. 

Quin balanç fa d’aquests anys en el món de la música?

És preciós el que ha passat. No puc dir que quan era jove em fessin bullying per tocar la gaita, però gairebé. Se’n reien de mi, era el raret de la classe, «el de la gaita», «el flautista d'Hamelín» i ara això no passa. Jo vaig començar en els anys de la Movida, als anys 80, quan s’havia d’aparentar ser modern, i ara la gent jove passa de tot això. Ara passa una cosa molt bonica: músics de tots els estils s’inspiren en la tradició, i això és una conquesta. El balanç d’aquests 25 anys de carrera és molt bo, perquè tot allò pel que he lluitat s’està convertint en realitat.

En aquests 25 anys, ha acumulat un milió de discos venuts i si això no és habitual per un instrumentista, encara menys per un gaiter... 

Això sí que no m’ho podia imaginar de cap manera. Vaig passar tots els anys 80 esperant que sortís el sol, concentrat entre els estudis i el conservatori, i el sol va sortir als anys 90. De cop, la música celta es va posar de moda i les grans estrelles del rock s’hi van començar a fixar. Sting, The Who... per mi va ser una revolució: aquella gent no se’n reia sinó que fins i tot es volien fer fotos amb mi! En la cultura anglosaxona notaves un gran respecte per la tradició. 

Són molts els artistes que han coquetejat amb la música tradicional en aquests anys... Vostè ha treballat amb músics molt diversos. 

En tots els meus discos, he procurat anar obrint la música tradicional buscant la col·laboració amb grans artistes de tots els gèneres: des de rapers a cantants d’òpera, tots units per la tradició, que al final és la base de tots. Hi ha una cosa molt profunda, que és l’arrel i la base de tot. 

Cada cop més gent està connectant amb la música tradicional, reivindicant la seva vigència i experimentant amb ella: Rosalía, Rodrigo Cuevas, Maria Arnal... 

Exacte, perquè la tradició és una cosa viva. I des de tots els estils. Sempre he defensat que facis l’estil musical que facis, siguis rocker o facis electrònica, heavy o clàssica, la millor forma de mostrar amor per la cultura i la terra és fer alguna cosa amb la música tradicional. La música tradicional és la veritat, són les arrels, som nosaltres i els nostres avis. I d’aquesta veritat en veuen tots els altres gèneres.

I com veu el moment actual?

Quan jo començava, qualsevol cosa nova que fessis, rebies pals i crítiques. Si gravava amb músics irlandesos, pals. Si m’acostava al flamenc, pal. A Galícia em vaig endur cada pal! Fins i tot la gent trucava a la ràdio per queixar-se de les col·laboracions que feia amb gent del flamenc o del pop... M’he endut crítiques amb cada cosa nova que feia i, tot i això, sempre he considerat que s’havia d’avançar. Per això m’encanta que ara els joves no només fan el que els dona la gana, sinó que tots els aplaudim. Això és un triomf. 

Vostè arribarà a l’Auditori de Girona el 7 de gener dins una gira de Nadal.

Sí, aquesta gira de Nadal la vam començar a fer fa uns anys i hem anat establint tradicions, com ara acabar l’any al Palau de la Música Catalana, que ho fem des de fa més de deu anys. A Girona, però, feia sis anys que no veníem i, a més, aquest any portem novetats. 

Com serà el concert? 

Serà una autèntica festa celta amb molts elements: hi sonaran músiques celtes de Beethoven, que després portarem a París; noves músiques que estem gravant ara amb un DJ, una dansa d’espases en què unim la gaita, l’electrònica i el trap; temes del disc que vam treure fa poc i en què hem col·laborat amb Rozalén, Tanxugueiras... També alguna nadala, perquè durant el temps de Nadal era l’únic moment en què la gaita podia entrar en certs ambients, com ara les catedrals, i per això hi ha tota una tradició de segles en aquest sentit. 

Hi ha prevista la col·laboració d’algun músic convidat?

Sí, tindrem convidats especials, com ara John Pilatzke, el violinsita i ballarí de The Chieftains o una violinista clàssica molt jove que hem apadrinat, María Sanchez. També hem convidat la gent que toca els sacs de gemecs d’Olot, de l’Escola Municipal de Música, amb qui vam establir relació durant el Cornamusam d’aquest any. 

Subscriu-te per seguir llegint