«No sé si Catalunya existeix pels altres països, tret d’Espanya»

Joan-Daniel Bezsonoff publica «El diable es va aturar a Orà» novel·la policíaca ambientada a l’Algèria encara francesa de 1954, ciutat on convivien les llengües francesa, castellana i catalana. Bezsonoff, escriptor de Perpinyà en llengua catalana, relata una sèrie d’assassinats, sobretot de noies joves, que es basen en fets reals ocorreguts a França uns vint anys després

Va anar d’un pèl que no és vostè un pied noire? 

Sí. Vaig ser concebut a Bona, l'actual Annaba, i ma mare va tornar a Perpinyà dues setmanes abans del meu naixement. Suposo que tots aquests mesos de gestació van deixar algun rastre.

Què l’atrau, tants anys després, de l’Algèria colonial?

Moltes coses. És un univers que em fascina. Una barreja d'Europa i d'Àfrica, un aiguabarreig de civilitzacions. Per l'arquitectura Orà és una ciutat molt més francesa que Perpinyà, Arràs o Estrasburg.

És versemblant un comissari que es digui Ferrandis, a Orà?

Espero que sí. És una barreja d'homes que he conegut.

Seria un home diferent si hagués viscut allà uns anys? 

Suposo que sí. Els països on vivim ens deixen alguna influència. Potser sabria àrab o amazic.

Què opina que Espanya encara mantingui Ceuta i Melilla com a seves?

Res de bo. Allò que més em sorprèn és que no paren de reclamar Gibraltar tot conservant Ceuta i Melilla.

Què té de francès?

El passaport, la llengua, la cultura. Tota la meva formació és francesa. Sóc un pur producte de la universitat francesa.

I l’educació francesa, en què li ha deixat empremta?

En tot. He viscut tota la meva joventut França endins, envoltat de francesos. Alguns dels meus millors amics són francesos. En la meva vida, he dit més sovint «je t’aime» que «t’estimi», que és la nostra manera de dir t’estimo.

Va explorar la seva identitat catalana a «Un país de butxaca». Catalunya és un país de butxaca... foradada? 

Bon títol que reflecteix la trista realitat. Catalunya és un país meravellós que no ha trobat cap lloc en el concert de les nacions.

Abans havia publicat «La guerra dels cornuts». Als catalans els altres països ens han tractat sempre com a cornuts?

No sé si existim pels altres països llevat d'Espanya. A França, abans del procés no parlaven quasi mai de Catalunya com a tal. Pels altres països som una província d'Espanya un poc particular.

Hi ha prou presència del català als mitjans?

No. Tenim mitjans interessants, però no n'hi ha prou. L'oferta em sembla massa limitada.

Allò de «Perpignan la catalane» és una broma amb la qual reben els forasters a la seva ciutat (quan hi he anat, a penes he sentit ningú parlant català)?

Pot semblar una broma de mal gust, però quan passeges per molts barris de Barcelona, tampoc no se sent gaire el català pels carrers. La llengua sembla que s'hagi evaporat, però molts catalans del Nord han ajudat tant com han pogut el procés sense parlar que van suposar les urnes.

És un càstig o un premi, que la gent de Perpinyà hagi de rebre de tant en tant la visita de l’expresident català Puigdemont?

És un honor. El president Puigdemont és català i té tot el dret del món d'anar a Perpinyà. Per l'estat francès, el molt honorable no ha comès cap delicte.

Subscriu-te per seguir llegint