Uns Gaudí molt oberts

No hi eren tots els nominats, però els que eren a la trobada de candidats dels premis Gaudí coincidien que la propera gala, el 22 de gener, podria ser la culminació d'una carrera d'èxits de la pel·lícula Alcarràs, de Carla Simón, favorita juntament amb Un año, una noche, del gironí Isaki Lacuesta, ambdues amb 14 nominacions. Rodada amb actors no professionals, Alcarràs proposa una crònica de la mort anunciada de l'agricultura tradicional, i encara que va quedar fora de les nominacions finals als Oscar de Hollywood, va fer història en guanyar l'Ós d'Or al Festival de Berlín.

Visiblement contenta i «afortunada» pel viatge que els ha proporcionat la pel·lícula,Simón pensa que el fet que se segueixi parlant d’Alcarràs gairebé un any després de la seva estrena és «una cosa màgica i única». «S’ha d’anar escèptic als premis i si guanyes molt bé, i si no, doncs també, perquè Alcarràs ja ens ha donat molt», confessa Simón, a qui no li importaria que guanyessin el Gaudí les seves competidores, el film d’Isaki Lacuesta, amb qui va coincidir en aquest viatge a la Berlinale, o Mikel Gurrea, director novell amb Suro, amb qui va compartir el procés creatiu de les seves respectives pel·lícules.

Simón ja està preparant un nou projecte, que es titularà Romiatge i en el qual abordarà «la memòria familiar a través d’una recerca sobre els orígens», un tema que sempre l’ha preocupat molt i que l’ha portat a interrogar-se per «què passa quan no tens accés a la memòria familiar, que és una cosa necessària per crear la teva pròpia identitat».

Encara que ambdues pel·lícules compten amb el mateix nombre de nominacions, Lacuesta prefereix parlar de «pel·lícules que comparteixen, que no competeixen» i no oculta la seva alegria per «l’exitàs» d’Alcarràs.

Per a Lacuesta, «el més important dels premis és que ajuden a fer que les pel·lícules es tornin a veure» i en el seu cas serà positiu doncs té la sensació que Un año, una noche no va arribar al públic que esperaven, tenint en compte que era «una pel·lícula amb més vocació popular que altres films» seus.

Lacuesta va aprofitar la trobada de candidats per fer una defensa de la projecció de les pel·lícules a les sales de cinema, perquè és així com han estat concebudes i no perquè s’estrenin directament a les plataformes: «Es parla molt de la pantalla, però el so és segurament l’experiència més irreproduïble en una casa».

Reconeix que aquest any passat ha estat «molt potent per al cinema català, espanyol i europeu, amb pel·lícules de molta qualitat, i d’una enorme diversitat, que poden satisfer qualsevol persona».

Reflexiona Lacuesta que «l’èxit d’aquest any ha ajudat a fer que es consolidin certs models com el de cinema realista amb actors no professionals, que ja es feia des de fa un temps, i aquesta consolidació ajuda a aconseguir finançament, però la qüestió és quant pot durar aquesta tendència, perquè també va haver-hi un model de llargmetratges documentals que es va començar a fer en els anys 2000 i que poc després va ser inviable».

Subscriu-te per seguir llegint