«Refugi», el «nou camí» de l’exTxarango Sergi Carbonell com a cantautor

Després de l’etapa al grup i de quatre discos com a pianista, el músic de Ribes de Freser publica avui un àlbum en què s’acosta al pop

Sergi Carbonell

Sergi Carbonell / Alba Carmona

Alba Carmona

Alba Carmona

Després de cinc discos amb Txarango i quatre més en solitari com a pianista, Sergi Carbonell enceta ara «un nou camí» com a cantautor. El músic de Ribes de Freser, pianista, segona veu i un dels compositors del popular grup del Ripollès estrena nou projecte amb la publicació avui del seu primer disc com a cantautor, Refugi.

En l’àlbum, editat amb Halley Records, s’acosta al pop per mostrar «una altra branca» de la seva música. Reconeix que «els nervis per allò que és nou hi són», perquè tot i el bagatge que du a l’esquena, «aquest és un projecte diferent» en què «s’exposa molt més».

Aquesta nova aventura musical, que s’estrenarà en directe a Girona al març, és el resultat «d’un procés molt natural». «Vaig començar a gravar versions i algun tema meu tocat amb gent diferent, simplement perquè em venia de gust, i de mica en mica em vaig començar a empoderar en aquest rol de guitarrista i cantant», apunta sobre l’etapa «d’adaptació i de sentir-se còmode» que l’ha dut fins aquí.

«És un procés de tot un any d’anar evolucionant la idea i s’ha anat fent de forma molt progressiva. També ha suposat anar superant pors i inseguretats i encara soc aquí, perquè part de la gràcia d’aquesta vivència és créixer també en aquest sentit, de forma personal», diu el músic ribetà, ara resident a Olot.

Amb sonoritats pop i referències a Jorge Drexler, Bon Iver o Sufjan Stevens, Refugi sona ben diferent de la música festiva que va marcar la identitat de Txarango. «A mi m’agrada experimentar i sentia que allò ja ho havia fet i que tenia ganes de fer coses noves», explica Sergi Carbonell, que s’ha encarregat de la producció juntament amb el músic i compositor Dani López; els integrants dels Stay Homas Arnau Figueres i Joan Palà (també exTxarango) o el músic i coproductor d’Oques Grasses, Joan Borràs.

L’«esquelet» del nou repertori del músic del Ripollès són les cançons que va construir a guitarra i veu, sumant-hi «pinzellades de color» de molta altra gent amb enregistraments tant a casa seva com en diferents estudis de gravació o al local de Txarango.

«Vaig anar sumant diferents productors, estudis i músics amb la idea que em portessin a llocs on jo sol no arribaria. A tots els vaig deixar molta llibertat, perquè veure diferents maneres de treballar també era la manera d’evolucionar i aprendre», indica.

Un amor «transformador»

«Aquesta suma d’aportacions en diferents llocs i moments ha sigut molt bonic, però també era un risc, perquè calia que el disc tingués un cert sentit», explica Sergi Carbonell. Una coherència, assegura, que ha trobat en la idea de refugi que dona títol al disc: «hi ha moltes cançons que parlen de refugis, no només amb el concepte obvi d’espai, sinó entenent que una persona, un record o una cançó ho pot ser».

«En aquesta societat a vegades tan dura i salvatge, trobar refugis i carregar-los de tendresa i amor era important per lluitar contra la intempèrie que planteja el sistema, però la conclusió a la qual he arribat és que és molt maco anar tenint refugis, però que al final el refugi més important és un mateix», diu. 

«Cal cuidar-se i ser sincer, perquè no pots estar bé de cara en fora si estàs en guerra per dins. L’amor és transformador en tots els sentits, cap a tu i cap als altres», diu.

Així, l’amor és un fil conductor que recorre tot el treball, i és protagonista en temes com Desaprenent, Millor junts o Al mar, cantat amb la cantautora menorquina Anna Ferrer, però també a El viatge, la carta de presentació de l’àlbum, una cançó que Carbonell defineix com «una declaració d’amor» cap a tot el procés compartit amb els altres integrants de Txarango. 

«Al final ets aquí per tot el que t’ha precedit i la gent amb qui ho has viscut, volia fer una cançó d’amor cap a tot aquell trajecte, abraçar tot el que ha viscut per després donar la benvinguda al que vingui de nou», diu.

Entre les novetats que també porta aquest nou projecte, explica, hi haurà el format de directe, «més íntim, poètic i teatral» que el que havia fet fins ara i en què comptarà amb tres músics més. L’estrena oficial serà el 18 de març a l’Auditori de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint