Novel·len la «història d’amor» de Remedios Varo amb París

Després d’haver-li dedicat una biografia, l’especialista en història de l’art i professora Ara de Haro s’acosta a la «fascinant» l’artista Remedios Varo a través de la ficció en la novel·la La pintora pelirroja vuelve a París. De Haro, doctora en Història de l’Art i professora especialitzada en art i dones, novel·la «la història d’amor» que la pintora nascuda a Anglès va viure amb la ciutat de París en el seu nou llibre, publicat per Alianza Editorial.

«Remedios Varo és un personatge fascinant, que sempre m’ha interessat com a artista, i documentant-me per a la biografia em vaig adonar que a la seva vida encara hi havia molts buits per omplir», assenyala Ara De Haro, autora d’assajos, biografies, traduccions, relats i novel·les.

«Parlem d’una persona que era molt lliure en molts sentits, massa per a la societat de l’època, i això com a personatge dona molt de joc, tot i que ella va voler ocultar moltes coses de la seva vida», indica. Ara de Haro descriu Varo com «una dona adorable, tan poc engolada, tan mesurada i alhora tan lliure i forta dins la fragilitat d’arribar a París sense diners, només amb el seu talent».

«Em semblava increïble que algú tan fascinant com a artista fos gairebé una desconeguda, en part per voluntat pròpia perquè era una persona molt discreta», assenyala. «A la seva vida hi ha encara molts buits per omplir i sobre els quals, sense documentació, només podem especular, com ara si va ser membre de la resistència francesa contra els nazis o si va estar en algun moment a la presó», apunta l’escriptora, que ha intentat omplir aquests blancs biogràfics a través de la ficció, seguint els passos de la pintora surrealista per París.

«La ciutat era per ella una obsessió, hi va anar en diverses ocasions i hi va viure una mena d’història d’amor en diversos nivells, tant en el de les avantguardes artístiques, com a membre del grup surrealista, com a través de relacions d’amistat i amoroses», indica Ara De Haro sobre la «intensa» relació de Varo amb París, ciutat a la qual va viatjar per primera vegada a 21 anys en acabar els estudis de Belles Arts. Hi tornaria després de casar-se, abans d’establir-se a Barcelona, i encara més tard, des de Mèxic, ja com a creadora consagrada.

«Era una dona molt modesta i discreta que comença a tenir èxit, pels seus quadres es paguen uns preus que a ella mateixa l’escandalitzen i decideix tornar un temps a París, però no sabem què hi va fer. Devia tenir els seus motius, però ni el seu promotor i parella Walter Gruen va entendre perquè tornava», apunta De Haro.

La seva hipòtesi a La pintora pelirroja vuelve a París és que retorna amb el desig de tancar «les històries que havien quedat obertes per la Segona Guerra Mundial». «Li cal tancar un cicle, el de la seva eclosió creativa, però també amorosa», diu l’escriptora sobre Varo, una dona «rupturista» que «sobreviu gràcies a saber dissimular aquest caràcter trencador».

«Fa el que vol, manté diverses relacions simultànies, com feien alguns homes, però no moltes dones del seu temps, però sempre amb una immensa lleialtat a les seves amistats, amants i exparelles», remata.

Subscriu-te per seguir llegint