Núria Graham: «He sortit molt de l’autobiografia»

La cantant vigatana Núria Graham s’endinsa en un món oníric a Cyclamen, un disc molt casolà cuinat a l’Empordà, on viu. L’àlbum, que suposa un canvi de rumb en la seva carrera, surt divendres 20 de gener, el mateix dia que el presenta en directe a l’Auditori de Girona.

Cyclamen és un bon resum d’un moment de la teva vida? 

Totalment. Cada disc és el resum d’una època, aquest a més del context mundial i la pandèmia, és el resultat del fet de viure a la Bisbal des de fa dos anys, estar tranquil·la, tenir un piano al menjador... tot això ha influït en el que ha sortit. És la definició de la nova Núria d’ara.

Com és aquesta Núria d’ara? Perquè aquest és un disc molt oníric, inspirat en faules imaginàries, somnis premonitoris i missatges de la natura...

Al final sempre que fas un disc acabes descobrint coses de tu mateixa. Tot i que és veritat que aquest àlbum és més d’observació cap a fora, de seguir l’instint i connectar molt amb els somnis, perquè parla de personatges de la natura que expliquen una història i faules que no sé si van amb mi, perquè encara és una mica un joc i un misteri d’on surten.

El procés creatiu ha sigut diferent?

M’hi he passat més hores, fent les lletres. Abans era més dit i fet, ara no sé si m’he fet gran, però hi he dedicat més temps, estirant fils per saber on em portarien. Les lletres mateixes m’han sortit a un món de somni. També m’he deixat anar més, i n’he quedat més satisfeta. He sortit molt de l’autobiografia.  

Tot plegat és un canvi de rumb en la seva carrera.

Sí, totalment. Crec que era una necessitat visceral, hi havia Núria que no havia acabat de treure i havia quedat reprimida. Aquest és el pas de dir: «si faig una cosa jo sola, cap a on anirà i quina música sortirà?» Molta gent troba que és un canvi sorprenent respecte el que feia abans, però per mi no, perquè és una Núria que tenia dins i no havia tret. El fet de produir-me el disc jo i tirar-m’hi de caps ha fet que sortís això, i ha sigut una sorpresa també per mi veure cap a on m’han dut els temes. 

Com s’ha sentit en el paper de productora?

És un rol que sempre havia acabat exercint una mica, perquè coproduïa els discos, però tenia l’espina clavada de fer-ho del tot, i a vegades si no te’n veus capaç, són més les limitacions mentals que les físiques. Al final què és produir? Portar a la realitat la idea que tens al cap de com ha de sonar la cançó. El més difícil va ser prendre la decisió, un cop decidit, ha sigut el més divertit de la història. 

Com ha anat?

He gravat moltes coses al menjador de casa. També he comptat amb en Jordi Mora, l’enginyer del disc, que viu a Corçà i ha sigut la peça clau, perquè sabia que volia produir el disc, tenia algunes limitacions i ell és un gran tècnic que m’ha fet de mà dreta. És un disc totalment fet a l’Empordà, tirant-me a la piscina. 

I molt casolà. 

Sí, molt. Tot i que una part d’estudi hi és, inevitablement. Em vaig anar envalentint amb alguns instruments:cordes, arpa, fagot, saxo, flauta... això es va gravar a Music Lan, a Avinyonet, i em va ajudar molt l’arranjadora Helena Cànovas, que ens coneixem de fa molts anys. Tot ha sigut un experiment que ha sortit bé, m’hi he sentit còmoda. La inexperiència, la part de novella, ha fet que fos més divertit, com un procés de joc per mi. El mètode amb què havia treballat abans ja me’l sabia i volia posar-me en mons desconeguts.

I a partir d’ara anirà per aquí?

No ho sé, el pròxim disc potser serà una cosa totalment diferent. Només sé que és com un punt i a part respecte del que havia fet abans i se m’han obert moltes portes a nivell sonor. Ara puc experimentar amb el que vulgui, és una sensació molt nova, saber que n’he d’aprendre tantíssim i em queda tant per fer!

Com es traslladarà al directe, tot això?

Preparar els concerts està sent tota una aventura. Igual que fent el disc m’anava topant amb noves idees, ara m’està passant el mateix. Vaig fer un primer tast al Mercat de la Música Viva de Vic i només puc dir que el concert de Girona serà diferent. Durant aquests mesos, les cançons han agafat una nova vida.  

 De fet arribarà a l'Auditori de Girona després de girar per Europa i els Estats Units. 

El bolo de Girona serà l’inici de la gira i tot el que he fet fins ara ha estat una prèvia increïble, gairebé trenta concerts que han servit perquè el projecte agafés molta volada. Tu vas a retruc de la música, la música et porta i cada cop agafés més estima a les cançons, però no sé si mai tanta com ara. 

Subscriu-te per seguir llegint