Un comiat abans d’hora per celebrar la vida de la Babita

«La meva àvia és immortal (assaig d’un possible funeral)» recull, en forma de teatre documental, la història d’una bisbalenca vista per la seva neta

Una escena de «La meva àvia és immortal».

Una escena de «La meva àvia és immortal». / Pablo López

Alba Carmona

Alba Carmona

Es podria definir com un comiat abans d’hora o una celebració de la vida abans que falti. Aquest dissabte a les vuit del vespre, l’actriu, directora i dramaturga Gisela Saló porta l’espectacle La meva àvia és immortal (assaig d’un possible funeral) al Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà, el poble on va néixer la Teresa, la seva Babita. 

La proposta, una peça íntima de teatre documental, repassa la vida de l’àvia de Saló, nascuda a la Bisbal i familiar del músic Conrad Saló, a través de les seves anècdotes i records, cançons preferides, vídeos familiars i, fins i tot, les trucades que intercanviaven les dues durant el confinament. 

I és que la pandèmia és justament l’origen del muntatge. «Estàvem confinats, ella a la residència i jo a casa amb el meu pare. En aquell moment va fer cent anys i em vaig adonar que la podia perdre en qualsevol moment i que no estava gents preparada per això», explica Gisela Saló, que llavors estava estudiant a l’Institut del Teatre. 

«Era un moment molt dur per a la gent gran i per això se’m va acudir celebrar la vida de la meva àvia, assajar una cerimònia funerària transformant-la en un homenatge en vida», apunta Saló, que ja havia dedicat el seu primer espectacle, Ara, a les seves dues àvies.  

«L’obra parla de la meva àvia, però podria ser l’àvia de molta gent, és un exemple de la vida de moltes dones d’una generació que les ha vist de tots colors. I no només parla d’ella, també de la identitat, la família, les relacions entre pares i fills i amb la gent gran», explica. 

Per a fer aquest procés, Saló ha partit de materials familiars, com ara fotografies i cintes de vídeo 8mm. També de converses amb la protagonista, amb més de 400 hores de telèfon enregistrades perquè, si bé la Teresa sap que la seva néta està fent un espectacle sobre ella i n’ha vist fragments gravats, «no té ben bé clar que es tracti d’un funeral preventiu», explica Gisela Saló. 

«El procés creatiu ha estat un viatge preciós, d’anar estirant fils familiars. He descobert que la Teresa també va dirigir teatre i m’he adonat que m’hi assemblo molt més del que pensava», diu. 

En aquest «viatge» s’hi han acabat implicant també el seu pare i el seu tiet -Francesc i Ferran Saló, respectivament-, que en la dècada dels 70 havien format part del grup de rock progressiu La Coral Còsmica i que posen la música a La meva àvia és immortal (assaig d’un possible funeral). 

L’un al piano i l’altre, músic professional, al violí i la viola, comparteixen escenari amb ella per recrear davant del públic l’assaig del possible funeral de Teresa, recuperant anècdotes familiars, intercanviant bromes (algunes projectades en una pantalla) i interpretant algunes de les cançons preferides de l’homenatjada, com Summertime, Caminante no hay camino o Drown in my own tears. 

«En realitat és una peça bastant divertida, amb un popurri d’emocions, que fa plorar mentre vols seguir rient», resumeix sobre l’espectacle, que abans d’arribar a la Bisbal s’ha vist a Madrid, Santander i Barcelona. 

Subscriu-te per seguir llegint