Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler, un «botifler» contra «la correcció política» al Bar Cuéllar de Girona

L’escriptor i periodista de Diari de Girona presenta el seu nou llibre «Un botifler en la Villa y Corte», acompanyat per Xavier Rius i Sergi Fidalgo

Albert Soler entre Xavier Rius i Sergi Fidalgo. | ANIOL RESCLOSA

Ambient familiar el que es respirava ahir al vespre al Cuéllar, el bar situat al barri de Vila-Roja de Girona i que en els darrers anys s’ha convertit en un tot un referent per als seguidors d’Albert Soler. L’ocasió s’ho mereixia. L’escriptor i periodista de Diari de Girona presentava en el seu local preferit de la ciutat Un botifler en la Villa y Corte (Ediciones Península del grup Planeta), llibre en el qual relata l’experiència d’un català a la capital espanyola i, com és habitual en ell, se serveix de la ironia per destapar les vergonyes del poder i dels qui ens governen.

L’acte, que va omplir el local de gom a gom, va comptar amb la presentació dels periodistes Xavier Rius i Sergi Fidalgo. El director del portal e-noticies va destacar que el llibre «és important» perquè parla d’aquells que més han perjudicat Catalunya». «Al costat del polítics, un grup d’escriptors, periodistes i empresaris es van dedicar a posar llenya al foc». Fidalgo, al seu torn, va bromejar sobre l’autèntic objectiu de l’obra. «Madrid era una excusa. L’Albert Soler no és un botifler, és un parroquià que va de bars» va argumentar, al temps que va citar els diversos establiments que l’autor cita al llibre. En un to més seriós, el periodista va subratllar que és un llibre que «reivindica que tots hi cabem»

«Aprofito per deixar anar que estaria bé ara una estada a l’Havana, per escriure Un indiano en la Cuba castrista. O Un blanquito entre mulatas» va bromejar Soler en iniciar la seva intervenció, en la qual també voler donar les gràcies a Antonio Cuéllar, propietari de l’establiment que va acollir la presentació, i als assistents. Així mateix, ja entrant en matèria, el periodista gironí va matisar que, tot i parlar de Madrid, el llibre també ho fa sobre Catalunya «perquè a Madrid també hi ha imbècils». «Ni en això som originals els catalans, ni tan sols en això hem demostrat ser líders mundials» va afegir.

Entre les anècdotes de la seva estada a Madrid, on va passar una setmana buscant la inspiració per escriure el llibre, Soler va detallar que, just arribar a la capital, un home el va aturar al passeig de la Castellana, per felicitar-lo: «Vostè és l’Albert Soler? El vull felicitar, el llegeixo per internet». També va confessar haver compartit ascensor, a soles, amb Esperanza Aguirre. «No va haver-hi assetjament sexual» va asseverar.

Soler convera amb un dels assistents a la presentació ANIOL RESCLOSA

Sobre les diferències que va veure entre Catalunya i Madrid durant la seva estada, l’escriptor va apuntar que a la capital «tenen preocupacions insignificants, com treballar i guanyar-se la vida», mentre a Catalunya «importa el dret a decidir».

A banda de parlar del procés català -«estava mort, però l’han rematat els seus mateixos llacistes li han donat el tret de gràcia»- Albert Soler també va llançar diversos dards contra el món de la política. «Vaig anar a veure els imbècils de Madrid, que es concentren sobretot en la política, com és habitual. No se’n troben gaires entre la gent del poble, entre els treballadors. No vull dir que no n’hi hagi, el que passa és que estan ocupats treballant» va afegir, per concloure que «la imbecil·litat serveix per a escalar i arribar a direccions generals, conselleries o ministeris».

"Aquest llibre vol ser una finestra contra la correcció política"

decoration

Més enllà de les diferències, l’autor també va voler deixar clar que el seu és un llibre que pretén ser «una finestra contra la correcció política», per tal de «poder riure’s de tot», incloent-hi el president ucraïnès Volodímir Zelenski. «Temo que aparegui en aquest acte per videoconferència, vestit amb el seu jersei verd» va bromejar el periodista. Sobre aquesta idea de llibertat per riure’s de qualsevol col·lectiu, Soler va deixar clar que «d’aquesta trinxera no em penso moure, seguiré rient-me’n de tot i ofenent a qui calgui. I com més s’ofengui, més ens n’hem de riure, i ara no parlo només dels llacistes, sinó de la correcció política».

Compartir l'article

stats