Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Entrevista Ernest Crusats Músic, cantant i compositor

«No m’importa que la gent encara avui em relacioni amb La Iaia»

El músic vigatà es reinventa, després de deixar en pausa al grup de la seva vida, amb un llarga durada que defuig les tendències i el soroll i se centra en la veu, la guitarra i el missatge

Ernest Crusats Fina Estampa

Cinc anys després de posar en pausa La Iaia, un dels grups més influents del pop català de la darrera dècada, el seu vocalista, Ernest Crusats, es llança en solitari la passada tardor amb la publicació de Font gelada (Fina Estampa), un disc gravat al Teatre de Guissona, en el qual presenta onze cançons que es proposen un retorn als orígens i a l’essència de la música sense artificis. El presentarà en directe el pròxim divendres, a les 20 h a l’Auditori de Girona, dins el festival NEU!.

Què ha suposat per vostè debutar en solitari?

Tampoc és que sigui molt diferent del que era amb La Iaia, perquè a l’hora de compondre les cançons, el procés que he seguit ha estat similar. El gran canvi és que La Iaia ja era un projecte conegut i consolidat, i vulguis o no, Ernest Crusats és més nou. És una mica com tornar a començar.

L’etiqueta de la seva antiga banda el persegueix?

No m’importa que la gent encara avui em relacioni amb La Iaia. No em sap greu i no persegueixo que s’esborri això.

La idea de llançar aquest projecte venia de lluny?

No estava previst. Crec que és més com una mena de conseqüència del fet de continuar fent cançons. Quan estava escrivint els temes d’aquest disc, jo mateix dubtava sobre si fer-ho sota el paraigua de La Iaia o com a Ernest Crusats. Per mi va començar a tenir sentit fer-ho amb el meu nom. Tampoc tinc molt clar perquè, però vaig entendre que aquest era un treball més d’autor.

Què significa la font gelada?

En primera instància, a mi m’interessava perquè era una manera d’aproximar-se a una narració del que podria ser un enamorament. Però fent servir una imatge que almenys fins ara no la tenia associada a aquest sentiment, que seria el fet de veure una font brollar. Explica una experiència amb imatges que, per una banda, són noves, perquè la metàfora de la font mai l’havia utilitzat per explicar un enamorament, i per l’altra, el llenguatge era com molt propi i local, que estèticament també m’agradava.

Quines influències em pot destacar en la seva proposta?

Per fer l’àlbum no tenia una referència clara de cap artista en particular. Certament en el disc hi ha una filosofia que altres artistes ja segueixen. És música feta en directe, amb pocs elements, molt orgànica... Les cançons no són gens processades ni digitals, sinó que més aviat tenen un component com molt acústic.

Quina intencionalitat hi ha en el fet de gravar en directe?

El disc està fet en directe parcialment. Dues guitarres i la veu es van gravar d’aquesta manera, el que suposaria el 70% del disc, i després es van afegir un baix i una bateria. No vam enregistrar tots els instruments en directe, però la part que sí, es va fer amb una cinta més analògica, en un procés molt artesanal. Les cançons estaven escrites ja pensant en ser gravades d’aquesta manera.

Quin valor tenen les lletres?

Normalment, jo acostumava sempre a fer primer la música i després la lletra. Per aquest disc vaig decidir fer-ho una mica diferent. El que primava era que la cançó tingués sentit. L’instrument m’ha servit per posar-me un coixí musical, i tot seguit, a sobre, explicar alguna cosa. Era important que les dues parts anessin unides, al mateix temps.

És factible que La Iaia tornin als escenaris algun dia?

Sempre insisteixo en una cosa i és que mai vam fer cap comunicat anunciant que ens separàvem. I jo no descarto fer alguna cosa amb La Iaia algun dia o publicar un disc. Tot i que tampoc ho tinc previst, per ara.

Compartir l'article

stats