Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

«Alcarràs» i «Pacifiction» manen en uns Gaudí afligits per la mort de Villaronga

El film de Carla Simón rep els premis a millor pel·lícula i direcció, i el del banyolí Albert Serra, el de millor pel·lícula en llengua no catalana, en un palmarès també amb presència destacada de «Un día, una noche», del cineasta gironí Isaki Lacuesta, i de «Suro», rodada a l’Empordà

Isa Campo, Fran Araújo i Isaki Lacuesta, Gaudí al millor guió adaptat per «Un día, una noche». | ACN

Ningú no dubtava que les nominacions dels Gaudí eren les millors dels 15 anys d’història dels premis del cinema català, com un reflex fidel d’un 2022 carregat de magnífiques pel·lícules dotades de mirades tan audaces com renovadores. I així ho va ratificar, com no podia ser d’una altra manera, un palmarès de prestigi, gairebé irrepetible, amb les tres grans favorites per nombre de candidatures repartint-se els grans trofeus: Alcarràs, de Carla Simon, que va aconseguir, entre d’altres, el Gaudí a millor pel·lícula, direcció i guió original; Pacifiction, del banyolí Albert Serra, millor pel·lícula en llengua no catalana; i Un año, una noche, del gironí Isaki Lacuesta, millor guió original juntament amb Isa Campo i Fran Araújo. I amb la presència estel·lar, també, de Suro, l’òpera prima de Mikel Gurrea rodada a l’Empordà, que es va emportar el cotitzat premi a direcció novell i el de les dues interpretacions principals, per a Vicky Luengo i Pol López.

Mikel Gurrea. | ACN

La gala dels premis del cinema català, celebrada ahir a la nit a la sala Oval del MNAC, va ser una gran festa reivindicativa del nostre cinema, capaç de plantar cara amb talent creatiu a dojo a la sempiterna precarietat econòmica, encara que va ser inevitable sentir a l’aire una dolorosa sensació de pèrdua, d’aflicció, per la mort, la nit anterior, del director Agustí Villaronga als 69 anys víctima del càncer. La vetllada va ser, també, un homenatge a l’imprescindible director de Tras el cristal i Pa negre. «Agustí ha estat un referent per al cinema català, però també per al cinema europeu. Ens ha regalat pel·lícules inoblidables. Tots recordarem el seu talent i el seu amor per tot el que tocava», va evocar ja des de l’inici de la gala la presentadora, l’actriu i Llum Barrera, mentre que la presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, li va dedicar la cerimònia.

L’equip d’«Alcarràs», a l’arribada a la gala. | MARTA PÉREZ/EFE

Alcarràs, aquest delicat relat coral sobre l’arrelament a un lloc, a una terra, a una forma de vida que arriba al final, es va emportar els premis més cotitzats de la nit sense que ningú pogués posar en dubte la decisió dels acadèmics catalans . El flamant Òs d’Or a la Berlinale va obtenir el premi a la millor pel·lícula i a la millor direcció per a Carla Simón, guardons als quals es va afegir el guió original, la direcció de producció i el del públic. Finalment, la cursa a l’Oscar va quedar frustrada a les primeres de canvi, però ningú no pot dubtar que Alcarràs és gairebé un miracle meravellós.

Aquesta mateixa setmana, la presidenta de l’Acadèmia mostrava el seu estupor per l’estranya absència de Pacifiction a les nominacions dels Goya. «És flagrant, estrany i preocupant», afirmava. Als Gaudí havia rebut 11 candidatures i aquesta aposta per la hipnòtica i pertorbadora pel·lícula d’Albert Serra, rodada en francès, va quedar ratificada amb tres premis, un d’ells de caça major: millor pel·lícula en llengua no catalana, fotografia i direcció artística. El cineasta, no obstant, no va ser present a la gala, ja que era a Los Angeles convidat per l’American Cinematheque, que li ha dedicat aquests dies una àmplia retrospectiva.

Un altre dels grans títols de la temporada, Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta, va ser el que va rebre més premis, cinc en total. Sensible acostament al trauma generat pels terribles atemptats de la sala Bataclan de París, el 2015, el drama del director català va aconseguir el Gaudí a millor guió adaptat, música original (de Refree), muntatge, so i efectes visuals.

Semblava força cantat que La maternal, de Pilar Palomero, una altra de les pel·lícules de pes d’aquest 2022 de somni, s’enduria algun premi en les categories interpretatives. I així va ser, de manera merescuda del tot: Carla Quílez, l’adolescent rebel que es queda embarassada i és internada en un centre d’acollida, va obtenir el Gaudí a millor actriu revelació, mentre que Ángela Cervantes, la seva atribulada mare a la ficció, es va fer amb el de millor actriu de repartiment. Quílez, feta un mar de llàgrimes, va ratificar que amb els seus poc més de 14 anys és més que una jove estrella.

Un any més, els Gaudí van reconèixer la potència imparable del talent femení, amb fins a 12 guardons guanyats per dones, davant dels 14 entregats a homes durant la vetllada. A més del triomf en direcció, guió original i adaptat, interpretacions femenines, direcció de producció, efectes visuals, so, i maquillatge i perruqueria, els Gaudí van premiar Isabel Coixet pel seu documental El sostre groc, Júlia Paz de Solvas pel seu curtmetratge Harta, i Alauda Ruiz de Azúa per Cinco lobitos, guardonada com a millor pel·lícula europea.

La gala dels Gaudí-2023 (que també va premiar el film d’animació Tadeu Jones 3: La taula maragda, produïda pel gironí Edmon Roch) es va desenvolupar a bon ritme, amb Llum Barrera com a única presentadora i ràpids lliuraments de premis només llastats, com resulta inevitable en el format, pels no sempre àgils agraïments. Hi va haver actuacions musicals, com les de l’orquestra simfònica Franz Schubert Filharmonia, que va interpretar bandes sonores paradigmàtiques del cinema català; i Queralt Lahoz, que va fer seva la llegendària Canción de fuego fatuo de Manuel de Falla.

La gala va incloure també un homenatge al periodista Jaume Figueras amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2023.

Compartir l'article

stats