«La lectura, a més de matar, desperta les ganes d’escriure»

L’escriptora i poetessa Luna Miguel, autora del recent «Leer mata», va participar ahir a Girona en el Festival Pepe Sales, pronunciant una conferència sobre Alejandra Pizarnik, a qui està dedicat aquest any el certamen cultural

A qui mata, llegir?

He, he, llegir mata a qualsevol que gosi enfrontar-se a una lectura.

Mata dolorosament?

Si ens deixem endur pels designis que l’escriptor o escriptora ha deixat per allà, desapareixem a dins el llibre, la ficció se’ns emporta, ens movem en mons que no són el nostre. Sempre que obrim un llibre, desapareixem en el seu interior, i quan el tanquem, tornem a ser nosaltres. O sigui que llegir mata, però deixar el llibre, també.

M’està espantant, deixaré de llegir.

No home, deixar-se endur és maco. Ens fa entendre que hi ha altres vides a banda de la que ens ha tocat. L’art ens permet viure experiències que l’única vida que tenim no ens permetria de viure.

Hi deu haver pocs morts, ja que la gent llegeix menys cada dia. 

Crec que no és així. Sóc optimista, hi ha una nova generació, gent més jove que jo, que sóc mil·lenial, que està cada cop més compromesa amb la lectura.

Sí que és optimista, sí.

Hi ha hagut un desencant, a vegades el mercat literari no ha sabut congeniar amb els lectors. Però amb la pandèmia vam aprendre a passar moltes hores sols i a parar atenció a coses fora del dia a dia, així que de cop ens vam reeducar en la passió per la lectura. Estic convençuda que la gent jove cada cop llegeix més. Un altre tema és que cada cop es llegeixen més estils, no només els clàssics.

Fins i tot troba aspectes positius en la pandèmia.

Gràcies a la pandèmia em vaig divorciar, així que imagini (riallada).

Hi ha massa escriptors?

Potser sí, depèn de com ho miri. Com més lectors hi ha, hi ha també més escriptors. La lectura, a més de matar, té altres efectes col·laterals, com ara despertar les ganes d’escriure. Fa venir ganes de conversar amb els clàssics, i l’única manera d’aconseguir és escrivint. Per això hi ha tanta gent que escriu. I la que no sabem que ho fa! Tots els que escriuen diaris, els que tenen notes personals en el mòbil...

A vostè li agraden, els clàssics? 

Per descomptat, i cada vegada més. No vaig estudiar literatura, sinó periodisme, així que em faltava formació literària. Un dia em vaig adonar que si volia ser escriptora, no podia negar els orígens, me n’havia de xopar. Així que vaig iniciar una tasca autodidacta, que continua i va creixent. M’encanta llegir autors contemporanis i barrejar-los amb els clàssics. Això, a més de viure vides distintes, em permet viure en diferents èpoques.

Hi ha literatura femenina i literatura masculina?

No, hi ha una literatura en general en la qual, a vegades hi pesa el fet masculí o el femení, per pura temàtica. Si llegim les novel·les d’Annie Ernaux sobre el desig en les dones, ho podríem qualificar de literatura femenina. Però si llegim Houellebecq parlant del desig en els homes, no ho qualifiquem mai de literatura masculina. Les etiquetes poden fer molt de mal. Hi ha moltes literatures, però totes són una mateixa cosa: literatura.

Va començar molt jove a escriure. Vol dir que als vint-i-pocs hi ha alguna cosa interessant a dir?

Justament sóc a Girona per parlar d’Alejandra Pizarnik, que es va suïcidar als trenta-sis i té una obra amplíssima. Tot el que va escriure em sembla grandiós. Hi ha moltes edats per a escriure. Per sort no tots som la mateixa persona, hi ha qui escriurà la seva gran obra als vint, qui ho farà als vuitanta i qui no l’escriurà mai.

Els clubs de lectura, que a vostè tant li interessen, són reunions d’addictes com les d’alcohòlics anònims?

Totalment. A més, com que el meu club de lectora és online, m’obro sempre un vi o una cervesa. A Espanya les dones llegeixen més i compren més llibres que els homes, i crec que hi han influït els clubs de lectura. Són una moda, però antiquíssima: els filòsofs debatent a la plaça, eren clubs de lectura.

L’any 2021 va publicar «Caliente». S’ha refrigerat una mica des de llavors?

(Riallada) Jo sempre estic calenta... sobretot si tinc un bon llibre.

Subscriu-te per seguir llegint