«Dues noies ploraven d’emoció en prendre’ns per Coldplay»

Els barcelonins Coldday, una banda de tribut a Coldplay que ha actuat a tot el món, arriben aquest divendres a la Sala Mirona. Adrià Farré és el seu cantant i teclista, i la resta de la banda la formen Xavi Sánchez, Xavi Balsalobre i Edgar Arto. Després de l’exitosa gira duta a terme amb «Viva la vida; anniversary tour», porten a Salt «Music of the spheres»

Coldday vol dir Dia fred, hem triat un bon dia per a l’entrevista.

Realment un dia idoni, amb aquest fred que pela.

Què suposa Coldplay en la història de la música?

Un grup que s’ha sabut adaptar molt bé. Va començar amb un format molt concret, amb una producció més aviat petita. Es dirigia a un públic molt concret. Amb el temps s’han adaptat i han obert el camp, ara té un públic molt variat i molt transversal. Per mi, són un exemple d’adaptació i transformació.

Què suposa Coldday en la història de la música?

Un grup format per quatre amics que ens coneixem de tota la vida, ja havíem compartit projectes abans. I que un bon dia vam trobar l’excusa de Coldplay per tornar a trobar-nos. Tractem de ser un homenatge fidel, honest i humil a l’original. Som un grup de fans de Coldplay per a fans de Coldplay.

Confessi que a vostè li agradaria ser Chris Martin. 

No, no, no (riu). En tot cas, intento traslladar al públic l’essència del xou de Coldplay. El mateix que fan els meus companys. Evidentment, estem parlant de nivells de producció completament diferents, però busquem que la gent que ens ve a veure s’empelti una mica del que és un concert de Coldplay. És una experiència no només musical, sinó també visual.

Quan va abandonar la idea de ser una rock and roll star?

Ha, ha, la idea sempre hi ha sigut, però va arribar un moment que vaig haver de tocar de peus a terra. Vaig pensar: ja no vaig més enllà. Tal com respira la música ara, i tenint en compte que ens hem fet grans, no és la música que ens va. Ens sentim més còmodes fent això.

Per què hi ha actualment tantes bandes de tribut?

Té raó que és un moment dolç. Els primers tributs van sorgir de bandes que ja no funcionaven. Des de fa un temps es va obrir el camp i són rèpliques de grups que estan en actiu. A vegades és una forma de poder accedir a grups que no vénen a tocar aquí a prop, tot i que no és el cas de Coldplay, que farà quatre concerts a Barcelona.

Potser els preus per veure els originals ho afavoreixen?

He, he, probablement. Aquestes produccions tan grans solen tenir preus que no sempre estan a l’abast de tothom. Nosaltres som més barats que Coldplay, per descomptat.

S’han posat mai en contacte amb vostès, els originals? 

Directament, no. Ja ens hauria agradat, seria fantàstic.

I indirectament?

Una vegada un dels seus mànagers va interactuar una mica amb nosaltres a través a les xarxes socials, interessant-se pel que fem, a nivell personal.

Revisen vídeos per copiar-ho tot ben fidelment?

Molts, perquè mirem de ser el màxim de fidels, emular l’original en gestos, en la indumentària, en l’escenografia, en la interacció amb el públic, en l’ordre del repertori...

Els han dit mai que vostès són millors?

Tant com això no, però una vegada dues noies del públic que... com ho diria, havien begut una mica, es van pensar que érem els Coldplay originals. Va ser a Lloret. Pensi que després del concert ens van venir a saludar i ploraven de l’emoció d’estar parlant amb els de Coldplay. Que érem nosaltres.

Les bandes de tribut tenen groupies tan llançades com les bandes originals? 

Ui no, això no. Ens hem fet grans, els temps canvien. El que tenim és un públic que ens segueix molt fidelment, fins i tot quan toquem lluny. Gent que més enllà que els agradi Coldplay, han acabat establint relació amb nosaltres fins i tot fora de l’escenari. Això és molt maco.

Subscriu-te per seguir llegint