L'escriptora gironina Marta Pasqual, guanyadora de l'últim premi Just M. Casero de novel·la curta amb "La casa dels caps de setmana", ha explicat aquest dimecres que amb aquesta obra ha volgut "mostrar la dualitat de la vida" a través de la història d'una família en la qual "com a totes, hi ha secrets".

Publicada per Empúries, el relat descobreix el que ocorre al llarg dels anys en una casa a la qual acudeixen diferents generacions d'una família, iniciada per l'Oriol i l'Anna, pares de la Blanca, que, al seu torn, serà la progenitora de la Sara i la Carla.

"He intentat -ha precisat Pasqual- que hi hagués una combinació entre la quotidianitat de l'existència de tres dones, del descobriment del món, amb un univers tenebrós que va apoderant-se de la normalitat. Al final, la vida són moments feliços i tristos, una cosa que em fascina".

La casa que apareix a la novel·la, i que no ha amagat que té semblances amb la que posseïa la seva família en una urbanització a la província de Girona, és "un lloc molt important".

En aquesta novel·la coral, en la qual les protagonistes són tres dones de tres generacions diferents (àvia, filla i néta), es mostra la "bretxa generacional" que hi ha i com en són de diferents cadascuna d'elles en tots els aspectes.

Mentre que l'àvia, que idolatra el marit, es dedica, especialment, a tenir cura de les flors del jardí, creient en un món de supersticions i pseudociència, amb un temor reverencial cap a Déu, la filla "mai ha deixat de ser una nena, sense estar supeditada al marit com la seva mare, sinó més aviat el contrari".

La jove néta, per la seva banda, es troba als antípodes de l'àvia quant a les creences, però "amb ella comparteix la seva fascinació pel foc", encara que "és una escèptica, que intenta racionalitzar-ho tot, sense mirar cap a una altra banda, agafant el toro per les banyes, encara que tampoc acaba donant-li la volta a tot per por de que es trenqui la seva família".

Pasqual, professora de literatura francesa, que també acaba de publicar "El malaventurat senyor Clauss", ha comentat que ha buscat "un joc de miralls i reversos, amb capítols en els quals s'explica el mateix, però des de punts de vista diferents".

Més enllà de referents literaris com Charles Baudelaire i "Les flors del mal", ha reconegut que també hi ha la influència d'"Aloma", de Mercè Rodoreda, que igual que la seva novel·la, "comença i acaba en una casa".

En aquest casa, "un lloc molt bonic per fora, de portes endins, com ocorre en tota família, s'hi amaguen secrets".

El garatge pot veure's "com la baixada als inferns, i hi ha la nit, la foscor", però també ha destacat que pot haver-hi concomitàncies amb pel·lícules com "Herois" i "Estiu 1993", en les quals es retraten "estius infinits, nens pescant capgrossos, anant amb bicicleta o fent treballs manuals per vendre en paradetes al poble".

Malgrat això, "aquesta casa construïda per durar, perquè passi de generació en generació, acabarà demolida, cosa que és com un alliberament", ha apuntat Pasqual.

Tant el llibreter Guillem Terribas com l'editor Jordi Rourera han coincidit que el premi Just M.Casero "ha tornat a descobrir una nova autora, de la qual se sentirà parlar".

En la seva intervenció, Terribas tampoc ha volgut deixar passar que un dels membres del jurat del premi era el malmès escriptor Vicenç Pagès Jordà, mort a l'agost de l'any passat als 58 anys, qui "sempre es llegia tots els originals presentats".

En la seva llarga trajectòria, el Just M.Casero, dotat amb 2.000 euros, l'han guanyat autors com Maria Mercè Roca, Joan-Daniel Bezsonoff o Josep Maria Fonalleras, encara que el més venut ha estat un finalista, "La drecera", de Miquel Martín (Periscopi).