Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El retorn a l’infern de Marc Marginedas

Aquesta nit es presenta al cinema Truffaut de Girona el documental que relata la tornada del corresponsal de guerra català a la localitat siriana on va estar segrestat per l’Estat islàmic, el 2013, durant 178 dies

Marginedas, al documental, prop d’on va estar segrestat. Internacional Raqqa Marc Marginedas regresa por primera vez a Siria, donde estuvo secuestrado en Raqqa fotografías realizadas durante el rodaje en Siria.En la foto Marc Marginedas frente a la casa donde estaban los "Beatles", al lado de donde tenían secuestrado a Marc y al resto de sus compañeros. FOTO: MINIMAL FILMS

«Passar per una experiència tan dura m’ha canviat. He madurat com a periodista». El corresponsal de guerra Marc Marginedas (Barcelona, 1967) va estar 178 dies segrestat a Síria, l’any 2013, per l’Estat islàmic. I ha tornat als escenaris d’aquelles vivències per rodar-hi el documental Retorn a Raqqa, dirigit per Albert Solé i Raúl Cuevas i que es projecta a les nou d’aquesta nit al cinema Truffaut de Girona, amb la presència del mateix periodista i dels dos codirectors, que després dialogaran amb els assistents.

Marc Marginedas va ser capturat el 4 de setembre de 2013 per l’autoproclamat Estat Islàmic al nord-oest de Síria. «Des del moment que va ser alliberat, vam començar a concebre la idea de fer aquesta feina», diu Albert Solé. «Com a documentalista, el que més m’agrada és conèixer altres realitats i acompanyar en Marc, i viatjar amb ell a Síria ha estat un plaer», apunta Raúl Cuevas.

Marginedas va estar en captivitat amb 19 persones més durant sis mesos, després de contínues tortures. «En una situació així en la qual vius amb aquestes persones, surt el millor i el pitjor de la condició humana. El destí ens ha unit per sempre i som una petita família», assegura el periodista, que també afegeix que el documental ha estat una manera de comprendre millor la complexitat de la guerra de Síria: «aquesta experiència m’ha empès a entendre per què una insurgència que demanava la democràcia es va transformar en aquesta monstruositat».

Un viatge en solitari

Hi ha viatges que només es poden fer en solitari. El retorn de Marc Marginedas a Raqqa n’és un. Poc importa que el reporter i corresponsal de guerra tornés a aquesta ciutat del nord de Síria envoltat de gent i de càmeres, perquè en realitat ningú podia acompanyar Marginedas en aquest viatge. Estar amb ell, sí. Filmar-ne els gestos i les mirades, també. Recollir les impressions, sens dubte. Però viure allò que ell vivia i sentir allò que ell sentia, això no és possible. Marc Marginedas estava sol quan va tornar a la riba de l’Eufrates, el riu bíblic que va proveir l’aigua que va fer florir la primera civilització del món, per reviure els 178 dies que hi va passar captiu d’Estat Islàmic.

Dèiem que ningú podia acompanyar de veritat Marginedas en el seu retorn a Raqqa, i no és del tot cert. Hi ha una vintena de persones que sí que s’haurien pogut reconèixer en l’experiència que el reporter barceloní va viure en el retrobament amb el paisatge sirià. Són els periodistes i cooperants que entre el 2013 i el 2014 van compartir captiveri amb ell a les cel·les d’Estat Islàmic. Alguns, com el periodista d’El Mundo Javier Espinosa i el fotògraf danès Daniel Rye, participen en el documental. Altres (recordem els seus noms: James Foley, Alan Henning, Peter Kassig, David Haines, Kayla Mueller, Steven Sotloff…) no van tenir la sort de sortir amb vida d’aquell infern.

Albert Sáez, director d’El Periódico -el diari per al qual treballa Marginedas i que pertany a Prensa Ibérica, el mateix grup editor de Diari de Girona- assegura que l’existència del documental de Solé i Cuevas és «un gran motiu d’orgull». Entre altres raons perquè, «en Marc ens representa molt millor del que som». Resulta difícil dissentir d’aquesta valoració quan un veu en pantalla, per exemple, com Marginedas aprofita una visita a un camp de refugiats per desvincular-se de la condició de protagonista de la pel·lícula i interessar-se, en canvi, per les condicions de vida de la gent que hi malviu, per les opinions, els sentiments i les expectatives.

«Tancar un capítol» vital

Són moments com aquest, més que les seves pròpies paraules en les entrevistes i presentacions que ha de fer aquests dies, els que revelen el que ha suposat Retorn a Raqqa per a Marginedas. Ell parla de «donar carpetada al passat» i de «tancar un capítol» de la seva vida. Però es fa difícil no veure en aquest viatge de tornada al lloc on fa una dècada va romandre captiu i va patir tortures i humiliacions -el cor del terror- una recerca desesperada de respostes. No hi ha res més frustrant per al reporter que no poder explicar alguna cosa als seus lectors perquè un mateix és incapaç d’entendre-ho. Marginedas, moll de l’os de periodista, intenta trobar un sentit al seu segrest i va arrencant aquí i allà engrunes de significat i connectant el passat amb el present. I és aquesta tensió la que dóna alè a una pel·lícula necessària que, com defensa Albert Solé, «explica una història i moltes alhora».

L’any 2013 Marginedas va viatjar a Síria perquè volia relatar al món els patiments d’una població civil condemnada a cohabitar amb una guerra despietada. Al cap de deu anys, les seves prioritats no han canviat. «El nostre captiveri no és res comparat amb el patiment d’aquesta gent», afirma en un moment de Retorn a Raqqa.

Compartir l'article

stats