Marc Marginedas i els tentacles del Kremlin

«No penso en jubilar-me. Penso en continuar explicant la història de l’Estat islàmic, i tot el que hi ha al darrere, i penso continuar informant sobre la guerra de Rússia contra Ucraïna. Tinc molta feina encara, com es pot veure, tot i que també puc dir que quan em jubili el meu ideal seria viure en una casa a les Canàries i escriure columnes». Aquesta va ser una de les confessions que Marc Marginedas (Barcelona, 1967) va fer als nombrosos espectadors que dijous van assistir al cinema Truffaut de Girona a la projecció de Retorn a Raqqa, el documental sobre el segrest que el periodista va patir l’any 2013 a Síria en mans de l’Estat Islàmic, i el seu retorn a aquell indret a la recerca de respostes. Una recerca que ja el va portar de fet a Rússia, on va treballar durant set anys després del seu alliberament, i que ara el manté a Ucraïna i els països de l’entorn per intentar esbrinar fins on arriben, o intenten arribar, els tentacles del Kremlin.

Marc Marginedas, corresponsal de guerra i enviat especial d’El Periódico (del grup editor Prensa Ibérica, com Diari de Girona) va presentar el documental acompanyat pels seus dos directors, Albert Solé i Raúl Cuevas, i al final de la projecció tots tres van participar en un col·loqui amb el públic que es va allargar gairebé una hora, evidenciant l’interès que la pel·lícula havia despertat en un doble sentit: la geopolítica i la vivència personal del segrest.

En el primer àmbit, Marginedas va defensar que hi ha vincles clars entre la manera de fer de Rússia a Ucraïna i la del Govern sirià contra els seus opositors, com ara l’ús de la violència sistemàtica contra la població civil o la destrucció d’infraestructures bàsiques, encara que va dir que la guerra siriana «va ser molt més salvatge». Va responsabilitzar igualment Occident d’haver empoderat Putin «fins el punt que s’ha sentit amb poder per atacar Ucraïna», i va denunciar que «Rússia i Síria no són innocents en l’expansió de l’Estat islàmic, i algun dia se sabrà». També va alertar de l’acostament de Turquia cap a Rússia i va acusar igualment el govern d’Erdogan de tancar els ulls davant de l’Estat islàmic. I va defensar els moviments democràtics iniciats amb les anomenades «primaveres àrabs»: «Als països àrabs la gent eren súbdits i s’han convertit en ciutadans que demanen democràcia. Però són processos llargs, no es fan d’un dia per l’altre. Es troben en un moment similar al que es va viure a Europa amb la Revolució Francesa. Quant de temps va trigar encara a arribar la democràcia?».

Pel que fa al seu segrest (que va durar 178 dies entre 2013 i 2014 i en el qual durant un temps va conviure amb altres ostatges, alguns dels quals van ser assassinats pels segrestadors), Marginedas va admetre que «vaig ser un mal ostatge. Avui dia hi ha cursos per a persones que van a zones de conflicte, on els ensenyen què han de dir i què no en cas de segrest o d’alguna altra situació complicada. Jo en canvi vaig explicar massa coses, perquè volia ser empàtic, i em vaig posar en perill».

També va assegurar que aquella experiència havia reforçat la seva fe: «Jo ja era molt creient, però el segrest va reforçar la meva creença. Vaig resar molt, aquell temps, sobretot el Pare Nostre i la primera sura de l’Alcorà». Aquesta fe li va permetre, va apuntar, «arribar a un estat d’acceptació. Com passa als malalts terminals, vaig acceptar allò que em passava, la qual cosa esborrava els pensaments negatius». En aquest punt, també va explicar que molts ostatges es van convertir a l’islam com a manera per intentar salvar la vida, encara que «les lliçons de religió musulmana que ens donaven els gihadistes de l’Estat islàmic eren com si el catolicisme l’expliqués gent del Ku Klux Klan».

En el col·loqui hi va haver moments també per a analitzar detalls formals del documental, que serà projectat a TV3 i que recrea el segrest de Marc Marginedas amb animació: «Ens va semblar que l’animació era la manera d’acostar l’espectador a la vivència d’en Marc, però de manera delicada, com també s’han intentat tractar les imatges en les quals apareixen els segrestadors executant ostatges», deien Solé i Cuevas, que han trigat cinc anys a poder completar el projecte.