Morenatti entraria a l’infern i faria fotos a Satanàs

El prestigiós fotògraf enceta la setmana dels Rahola en una conversa amb Sion Biurrun

Morenatti, ahir, durant la conversa amb Sion Biurrun

Morenatti, ahir, durant la conversa amb Sion Biurrun / Marc Martí

Albert Soler

Albert Soler

A l’Emilio Morenatti li falta una cama. D’entrada, és cosa que a ningú hauria d’importar, però l’Emilio va deixar la cama a Kandahar, Afganistan, mentre feia la seva feina, que era -és- mostrar-nos el que passa al món, sigui la guerra d’aquell país, sigui la vida al Pakistan, sigui el procés català, o sigui la solitud -i la mort- dels avis durant la pandèmia de la Covid, aquella que sembla que succeís fa mig segle, i en realitat fa quatre dies. Deixar-se una cama per fer bé la feina no és cosa que pugui dir gaire gent ni que tothom s’agafi amb esportivitat, però l‘Emilio, com que és fotògraf de raça, va aprofitar la seva estada al millor hospital del món per a mutilats de guerra -on van a parar els soldats americans que també perden extremitats- per fer-ne un reportatge. Un té la sensació que l’Emilio aprofitaria la seva entrada a l’infern -esperem que no passi mai, i si ha de passar, que sigui d’aquí un piló d’anys- per fer fotos a Satanàs rebent els seus inquilins. Així de professional és l’Emilio.

Emilio Morenatti és una llegenda dins el món del fotoperiodisme. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut incomptables guardons, entre els quals hi ha el Premi Pulitzer en la categoria de reportatge gràfic, precisament pel seu treball sobre la Covid i els avis. Ahir va ser a Girona per inaugurar l’onzena edició de la Setmana dels Rahola, en un acte anomenat amb encert «Més que mil paraules», en el qual va mostrar i comentar algunes de les seves fotos i més impactants i vídeos, perquè aquest home toca tot el que tingui a veure amb la imatge- , i va mantenir una conversa amb la periodista Sion Biurrun, en la qual va desgranar algunes anècdotes i va expressar la seva opinió sobre diversos conflictes internacionals. 

El públic que omplia l’aula magna de la Casa de Cultura va tenir l’oportunitat de plantejar preguntes a Morenatti i va aprofitar per felicitar-lo per la seva feina.

Periodista independent

El prestigiós fotògraf va passar per la pantalla alguns muntatges audiovisuals i alguns dels seus reportatges fotogràfics, des dels inicis a Sevilla, amb fotos dels toros i de la Setmana Santa -crida l’atenció que destaqui que aleshores li quedava molt per aprendre, sobretot veient la grandíssima qualitat d’aquelles imatges preses pel fotògraf que començava- fins a la resta dels esmentats. Va passar una mica de puntetes per les fotos del dia del referèndum català -magnífiques, com totes- i va aprofitar per assenyalar que és independent. És a dir, que no pren part en els conflictes que cobreix. Com a exemple, basti esmentar que el reportatge realitzat en el centre de rehabilitació de mutilats de Baltimore, amb imatges cruíssimes, es barreja amb altres imatges d’un hospital, també per a mutilats de guerra, a Afganistan, on en lloc de soldats els sense cames són nens, i les condicions, precàries. Morenatti, veu en off, afirma una veritat universal: «la fortuna depèn del lloc on naixem». Sense rancúnies. Sense prendre partit. Periodista.

Cinc converses dels Rahola

La XI Setmana dels Rahola continuarà demà a les 6 de la tarda, també a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona, amb la conversa «Des de Rússia amb dolor», protagonitzada pel periodista Manel Alías, que ha estat l’enviat especial a Ucraïna de TV3 i Catalunya Ràdio, i que recentment ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la cobertura que n’ha fet. Alías intentarà posar llum al perquè de la invasió russa en una conversa conduïda per la periodista Marta Costa-Pau. 

En total, s’han programat cinc converses en profunditat, per ajudar a comprendre alguns dels temes més recurrents als mitjans de comunicació en els darrers mesos. Després de Morenatti i Alías, seguiran Alba Sidera, Eloi Vila i Santiago Niño Becerra, que clourà la programació el 18 de febrer.