Un elogi a la màgia i l’artesania que ajuden a explicar històries

El realitzador gironí Juli Suàrez reivindica la senzillesa i homenatja els pioners del cinema a la seva nova pel·lícula, «Odradek»

Un fotograma de la pel·lícula.

Un fotograma de la pel·lícula. / LGC Films

Alba Carmona

Alba Carmona

El cineasta gironí Juli Suàrez reivindica la senzillesa i homenatja els inicis del cinema a la seva nova pel·lícula, Odradek. La cinta, que s’estrenarà al maig, vol retre tribut als artesans que obren la porta a móns fantàstics amb els recursos més humils.

L’origen del muntatge, escrit, dirigit i produït per Suàrez, és un espectacle del professor Macaya i la senyoreta Carricondo, és a dir, Jordi Macaya i Genisa González Carricondo, una parella d’artistes de la Cerdanya. 

«Els vaig veure en una funció al barri de Santa Eugènia de Girona i la seva feina em va al·lucinar, treballen com es feia al segle XIX, al carrer, fent teatre d’ombres, de paper... els seus estris, creats en Jordi Macaya, són similars als que es feien servir als inicis del cinema», explica el director gironí, ara resident a Banyoles.

«Veure’ls i parlar amb ells em va fer venir ganes de tirar endavant la història d’Odradek, l’objecte d’un dels contes de Franz Kafka», assenyala el director de Lolo Rico: la mirada no inventada (2015), Leo a la vida (2017) o Un año más (2019).

Seguint el professor Macaya i la senyoreta Carricondo de gira per Catalunya i França, Juli Suàrez ha construït un film que fa valdre les històries petites, narrades amb eines senzilles, com els objectes que construeix artesanalment Macaya per als seus espectacles. 

«Amb enginy, trossos de fusta o peces de rentadora i les seves mans, és capaç de construir els teatres d’ombres i paper que fa servir per generar històries màgiques com ho feien els pioners del cinema», continua el responsable de la productora banyolina LGC Films que, de fet, al llargmetratge fa referència a noms clau dels inicis del setè art, com Georges Méliès i Segundo de Chomón.

«En un moment com l’actual, en què la tecnologia fa que al món digital tot sigui possible, aquests artefactes artesanals aconsegueixen generar una atmosfera preciosa i captivar el públic», afirma el realitzador.

La producció s’ha allargat uns quatre anys, amb la pandèmia pel mig, per retratar la capacitat dels dos artistes, residents a la Cerdanya, per captar l’atenció de l’espectador als seus espectacles.

«No hi ha res preparat, agafàvem les càmeres i filmàvem el que passava a les funcions i la reacció de la gent, mostrant que no només són per la mainada», diu sobre el rodatge, que recull imatges de funcions a Vilavenut, al Pla de l’Estany, o Ossera, al Pirineu.

A falta de concretar la data d’estrena d’Odradek, que serà al maig, Suàrez i la productora LGC treballen en altres projectes, com un curt documental amb Isabel Coixet i altres projectes per a cinema i televisió.

Subscriu-te per seguir llegint