La dansa que fuig de les convencions pren els teatres de Girona i Salt

La dansa menys convencional pren aquest cap de setmana els teatres de Girona i Salt amb dues propostes ben diferents: Graces, de la italiana Silvia Gribaudi al Municipal i Panorama de Raquel Gualtero a l’escenari saltenc. 

La cèlebre escultura de Les tres gràcies d’Antonio Canova inspira Graces, la peça de dansa que la coreògrafa i coreògrafa Silvia Gribaudi porta aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona. La turinesa planteja una alliberadora reflexió sobre els cossos no exempta d’humor. Gribaudi, que habitualment trufa de comicitat les seves propostes de dansa, qüestiona aquí els cànons de bellesa i les proporcions ideals a través de les ganes de riure’s d’un mateix i de la complicitat del públic.

Amb l’ajut de tres ballarins més -Siro Guglielmi, Matteo Marchesi i Andrea Rampazzo, les tres gràcies d’aquest espectacle-, Gribaudi construeix un joc entre la realitat i la ficció per burlar-se de les imperfeccions. 

Seguint la partitura de música clàssica de Vivaldi i Strauss i la música electrònica i contemporània de Matmos i Koudlam i sense distingir del tot els llenguatges escènics, Graces va teixint una peça que investiga els nombrosos matisos d’una bellesa insolent que busca acabar amb els estàndards i les convecions.

Un dia abans que Graces, demà, arriba Panorama al Teatre de Salt. És un solo de dansa dirigit i interpretat per Raquel Gualtero, que com a ballarina ha treballat amb noms de la talla de Pere Faura, Romeo Castellucci, Àngels Margarit o Àlex Rigola. 

Inspirant-se en pintures de Robert Barker, Gualtero intenta generar en l’espectador una experiència sensorial que convidi a la contemplació i la reflexió, dibuixant amb el seu cos paisatges suggerents. L’espectacle compta amb una postfunció dinamitzada per Jordi Garcia, soci d’El Club.

Ja la setmana vinent, el 4 de març, Salt continua amb les propostes de dansa amb Silver ballad, de la companyia LaSúbita, formada per Laura Alcalá i Emma Riba. Es tracta d’un viatge poètic que parteix d’una pregunta: i si la primera persona a trepitjar la Lluna hagués estat una dona?

L’obra està formada per cinc càpsules que han creat diferents artistes com Núria Guiu o Cecilia Colacrai, entre altres, que, conjuntament, es poden llegir com un homenatge a les dones inspiradores i les ballarines que deixen rastre. 

Subscriu-te per seguir llegint