El rescat de la funambulista

Un espectacle recupera la figura d'una intrèpida artista circense del segle XIX

La Reina del Arga.

La Reina del Arga. / DDG

Alba Carmona

Alba Carmona

La Reina del Arga - Teatre Municipal de Girona

Idea original, creació i interpretació: Estefanía de Paz Asín.

De la intrèpida funambulista Remigia Echarren se’n conserven poques coses: una partida de naixement, algunes cròniques de les seves gestes a finals del segle XIX i un dibuix, espectacular, del que era capaç de fer sobre una corda i a uns deu metres d’alçada. Echarren, coneguda com la Reina de l’Arga per haver caminat -sobrevolat, gairebé- sobre el riu navarrès, va voltar Europa fent equilibris per travessar places i rius, sense lligar i sovint, amb la cara tapada per un sac -la Cega dels Alps, era el nom del número-, amb cistelles als peus que li impedien agafar-se bé a la maroma o envoltada de foc.

Ens n'ha arribat poc, però gràcies al boca-orella que l’ha mantingut viva i al busseig en arxius i hemeroteques, la seva paisana Estefanía de Paz Asín ha aixecat un deliciós espectacle de petit format per retre-li homenatge. L’artista, que diumenge va ser al Teatre Municipal de Girona, reconstrueix a La Reina del Arga la vida i proeses de Mademoiselle Agustini, el seu nom artístic, a partir de senzills recursos del clown, el teatre d’objectes o fotomuntatges en un espectacle per a tota la família.

També el cuplet i, sobretot la seva gràcia com a narradora, li serveixen per recuperar d’una forma encantadora la figura d’una pionera de les arts escèniques que, tot i la fama, va acabar en la misèria.

De Paz pot estar orgullosa, a més, perquè a banda de valdre-li un premi a la prestigiosa fira Fetén de Gijón, l’espectacle ha servit perquè Pamplona bategés amb el nom de Mademoiselle Agustini una de les passarel·les sobre l’Arga, rescatant-la de l'oblit.

Subscriu-te per seguir llegint