Les «pintures escrites» de Josep Albertí

Un llibre recull les «impressions» que el pintor de Sant Feliu va escriure entre 1938 i 1940, quan no podia adquirir teles ni pigments

Josep Albertí

Josep Albertí / Aj.de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Autor desconegut)

Alba Carmona

Alba Carmona

Un llibre recopila les «pintures escrites» que el pintor Josep Albertí (Sant Feliu de Guíxols, 1913 - 1993) va escriure entre el final de la guerra civil i els inicis de la postguerra. Els escrits, recopilats per la historiadora Sònia Agüera a Àlbum d’impressions 1938-1940 de Josep Albertí Corominas, formen part del material de l’artista ganxó que es preserva a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i inclouen descripcions del seu entorn més immediat, ara com paisatges o escenes quotidianes.

La pintura va ser el principal mitjà d’expressió d’Albertí, on plasmava tot allò que formava part del seu entorn, però la lectura i l’escriptura complementaven la feina de l’artista. A finals dels anys trenta, quan no es podia permetre adquirir teles ni pintures es va dedicar a descriure l’ambient que l’envoltava sobre papers reciclats.

La recerca, impulsada per Agüera fa deu anys amb el material llavors encara pendent d’inventariar provinent de la casa del pintor que hi havia a l’arxiu, ha permès recuperar uns textos que recullen les mirades i reflexions d’un jove de 25 anys que havia superat diversos esculls vitals i que començava a posar els fonaments de la seva llibertat creativa.

Albertí, que anys acabaria conreant també la poesia, va deixar 68 treballs, com els anomenava ell mateix, amb una certa continuïtat però escrits en tres fases, interromputs per la seva entrada al camp de concentració d’Argelers, per exemple.

La bellesa de la vida

«No són poemes, són pintures escrites en què fa servir les paraules com usava els pinzells, uns textos primerencs en què reflectia una mentalitat que Albertí també tindria a l’hora de pintar, parlant de coses que el meravellaven i buscant dosis de bellesa enmig de la desolació de la guerra», explica Agüera sobre unes «impressions» que l’artista recol·lectava sortint al carrer a buscar estímuls i escenes de vida per trencar amb la grisor de la guerra.

Ell mateix s’hi referia com a «àlbum d’impressions», d’aquí el títol escollit per la publicació, editada per l’associació Amics del Museu de Sant Feliu de Guíxols i presentada dissabte.

«Els treballs reflecteixen el positivisme d’Albertí. Ell que com a pintor era un enamorat de la vida, també escriu enmig de la guerra elogiant un tros de cel, els seus colors, la llum...», assenyala Sònia Agüera sobre uns textos en què hi ha algunes referències a la guerra, al dolor i la destrucció de l’entorn, però «no són majoritàries», apunta.