Els premis Enderrock reconeixen els valors de l’Auditori de Girona

Els Pets, el grup més llorejat, una vintena de cops, a la gala, s’apunten la distinció especial en un acte al Mas Marroch que va servir per celebrar els 25 anys dels guardons de la música catalana

Actuació del cor Canta Gran a l'Auditori de Girona.

Actuació del cor Canta Gran a l'Auditori de Girona. / Gemma Martz

Jordi Roura

Jordi Roura

L’Auditori de Girona va endur-se aquest dimecres un reconeixement dels Premis Enderrock durant la celebració, al Mas Marroch, dels 25 anys dels guardons. L’equipament, inaugurat el 2006, és segons Lluís Gendrau, el Director Editorial del Grup Enderrock, «un espai de rellevància del país, amb una història consolidada i que aposta clarament per les arts escèniques catalanes i de fora amb una programació pròpia de qualitat i excel·lència». És també l’Auditori la llar on el proper 9 de març s’entregaran els premis de la música catalana, una tradició que ja fa onze anys que dura i que, segons els organitzadors, té vocació de quedar-se un cop van decidir que volien sortir de Barcelona. 

El guardó el va recollir l’alcaldessa i presidenta de la Fundació Auditori de Girona, Marta Madrenas, al costat del director de l’equipament, David Ibáñez. En el seu parlament va agrair a Gendrau que apostés per la descentralització «tot i que no és fàcil sortir de Barcelona» i va subratllar que la ciutat «assumeix la capitalitat cultural en música, circ i teatre, i també en música».

L’acte, per tant, va servir per donar el tret de sortida a una setmana llarga d’activitats al voltant de la música centralitzades a la ciutat i que seguiran, per exemple, demà, amb una taula rodona sobre Els nous formats del periodisme musical al segle XXI, la presentació-concert dels finalistes del concurs televisiu Objectiu Paki (5 de març), la gravació del pòdcast Punt Volat amb el bandautor Sanjosex (7 de març) o la conversa de presentació sobre l’últim enregistrament del trio Marala, guanyador del Premi Enderrock al Millor Disc de l’Any segons la crítica (8 de març). 

La gala al Mas Marroch, presentada per Carles Xuriguera i Fel Faixedas, també va guardonar amb un premi especial del 25è aniversari. Els de Constantí són el grup més llorejat als Enderrock, una vintena de cops, i Lluís Gendrau els va arribar a qualificar com «els Beatles catalans». El Director Editorial també va recordar que aquest any viuen una doble celebració, el 30è aniversari de la seva revista i el 25è dels premis, temps que ha permés reconèixer 300 grups amb més de 700 guardons repartits. L’acte, a més de celebrar aquestes efemèrides, va servir també per entregar diversos premis especials (Fira Mediterrània de Manresa) i també alguns dels guardons musicals de l’any, després d’un canvi de format de la gala, ara en dues parts.

Els Pets, amb el guardó especial dels Premis Enderrock.

Els Pets, amb el guardó especial dels Premis Enderrock. / Marina López - ACN

 Així ja es van donar, sense haver d’esperar a l’acte del dia 9 a l’Auditori, els premis de Millor Disc de Jazz, Millor Disc de Clàssica i Millor Disc per a Públic Familiar. Per part de la crítica, en l’àmbit clàssic es va reconèixer l’obra Lectures différentes de Kebyart. En el guardó del jazz, el col·lectiu va donat el premi a Manel Fortià per l’àlbum Despertar, mentre que el disc de públic familiar va ser per Miranius, de De Paper. Els guardons per votació popular se’ls van endur Andrea Motis per Loopholes (jazz), Cor Jove Amics de la Unió per Lux (millor disc de música clàsica) i Dagoll Dagom i Dàmaris Gelabert per Bye Bye Monstre (com a millor treball per a públic familiar). El Barça també va rebre un premi, l’Enderrock Estrella 2023, pel seu compromís amb el catalanisme i la cultura catalana al llarg dels gairebé 125 anys. Roger Rodés, mentrestant, va guanyar el premi Joan Trayter a Millor Productor de l’any. Durant la gala hi va haver les actuacions de Kebyart, Roger Padrós i Mariona Escoda, l’encarregada de fer-ne el tancament.