«Yerma està, per sobre de tot, obsessionada amb la llibertat»

«Yerma és una dona obsessionada per ser mare per la pressió social, però Yerma està, per sobre de tot, obsessionada amb la llibertat», assegura l’actriu María Hervás, que es posa a la pell de l’icònic personatge de Federico García Lorca en una producció del Teatre Lliure que demà arriba al Teatre Principal d’Olot. Dirigida pel director del Lliure, Juan Carlos Martel, l’intèrpret ha encarat el repte de fer el seu primer Lorca, «una cosa que produeix molta felicitat, però al principi també fa molta por, perquè és com bussejar: Lorca és oceànic, té mil capes i totes són profundes, no el pots enfrontar mai des de la lleugeresa».

La guanyadora de dos Max assenyala que «té tot el sentit del món continuar representant al segle XXI» una tragèdia rural dels anys 30 sobre una dona que no aconsegueix tenir fills i que viu corcada per la pressió social i el desig de ser mare.

«Yerma és una oda a la llibertat, amb una dona que exigeix el dret a realitzar-se i a fer coses tan senzilles com sortir sola al camp, petites victòries que a les dones els ha constat molt d’aconseguir i tot just fa dos dies», assegura l’actriu sobre un rol que ha «construït col·lectivament amb la companyia, perquè la creació dels personatges i les històries són la conjunció del que passa durant els assajos».

La intèrpret, que va sobresortir també en el seu paper de víctima de La Manada de Pamplona a Jauría, remarca que la Yerma que planteja la versió de Martel és «una dona a l’avantguarda de la seva època, obcecada, un toro que colpeja amb les banyes tot el que va en contra de la seva llibertat».

L’honra, el deure o la pressió de què diran entre els temes «totalment vigents» del text de Lorca, insisteix l’actriu. «El manual de la dona perfecta canvia, però sempre és allà. I no només no s’ha eliminat, sinó que encara és més trampós, perquè abans era més fàcil identificar on eren les pressions socials i les exigències cap a la dona, ara estan més disfressades», diu Maria Hervàs, que també és Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres.

«Ens fan creure que som més lliures, però si agafes una revista femenina, plantegen sacrificis constants», continua.

Un Lorca oníric i atemporal

Acompanyada al repartiment per Bàrbara Mestanza, Joan Amargós, Isabel Rocatti o Yolanda Sey, Maria Hervás protagonitza un muntatge en què es desdibuixen les referències temporals i espacials: «tant el vestuari com l’espai escènic de Frederic Amat són molt onírics i abstractes, com si tot fos una experiència de l’inconscient». 

«L’escenari és una mena de ventre buit i ple de cendra, que també pot ser un mont de Venus, una presó amb cortines que amaguen i alhora permeten espiar per criticar», diu l’actriu sobre la proposta escènica de l’artista visual per a la primera producció que el Lliure dedica al poeta i dramaturg de Granada.

La sensació de buidor que travessa tot el text lorquià s’accentua, a més, amb la música del músic i productor Raül Refree. «Li ha donat l’ànima al muntatge, tenia clar que volia una música molt nua, feta només amb els nostres cossos i que es basés en la manera de cantar comunitària de principis del segle XX», assenyala l’intèrpret, que està a punt d’encadenar els rodatges de les segones temporades de les sèries Machos alfa (Netflix) i El Immortal (Movistar+).

Hervás també té una pel·lícula a l’agenda, mentre continua a la recerca de nous textos teatrals per autoproduir, com va fer amb Iphigenia en Vallecas, un monòleg adaptat, produït i interpretat per ella mateixa que li va valdre dos Max a la millor actriu i a l’espectacle revelació. 

«Tinc algunes idees, però ha de ser un text que emocioni. Amb els anys m’he adonat que les emocions tenen molt poder sobre l’espectador i transmeten tant o més que els textos intel·lectuals que ho racionalitzen tot», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint