Dagoll Dagom torna a apostar per un musical de creació en català amb 'L' alegria que passa', adaptació d'una obra de Santiago Rusiñol (1861-1931), adaptada i dirigida per Marc Rosich (escena) que s'estrena en el Poliorama aquest dilluns, encara que ja hi ha funcions prèvies el cap de setmana. La veterana Anna Rosa Cisquella (producció artística), l'única dels socis de Dagoll Dagom que continua aixecant produccions, ha tornat a comptar amb Andreu Gallen (música) i Ariadna Peya (coreografia) que ja van treballar amb Cisquella en 'Maremar'. És estrany per a Cisquella parlar del que serà el seu últim projecte de creació de Dagoll Dagom, abans d'acomiadar-se oficialment dels escenaris amb la reposició de 'Mar i Cel' la pròxima temporada. «M'alegra que l'últim projecte sigui una producció arriscada on no ens hem instal·lat en la comoditat. Si funciona, il·luminarà una nova forma de musical», ha assegurat Cisquella.
Es tracta d'un musical molt coral en la qual tots fan de tot: canten, ballen i toquen instruments. Però destaca en el repartiment el retorn d'Àngels Gonyalons - que va estar en 'Mar i Cel', el musical català de més èxit, produït també per Dagoll Dagom- que actua al costat d'un jove elenc amb Eloy Gómez, Mariona Castillo, Pau Oliver, Jordi Coll, Júlia Genís, Pol Guimerà, Basem Nahnouh i David Pérez-Bayona.
Després de dos mesos d'intensos assajos tenen moltes ganes d'estrenar. El petit aperitiu de 'L'alegria que passa' que han ofert als mitjans de comunicació en la presentació del musical ha deixat clara la gran compenetració de tot l'equip. L'escenografia reflecteix bé aquest ambient opressiu i gris del lloc on transcorre l'acció un petit poble on aterra un grup musical que descobreix una altra manera de veure el món als locals.
«L'obra de Rusiñol és un homenatge al teatre i als artistes», assenyala Rosich. Parla del poder transformador de l'art. «Encara que l'original només té 20 pàgines i durava 25 minuts, l'hem ampliat amb històries d'alguns personatges de l'obra sense trair l'esperit de Rusiñol, utilitzant a partir de coses que va escriure», explica el director que va crear la dramatúrgia a vuit mans, comptant amb Cisquella, Peya i Gallen. «Dansa, música i text han crescut de manera conjunta». El resultat, afegeix, ha estat un «conte musical contemporani creat amb codis d'avui. Utilitzem els antics trucs del teatre de tota la vida però d'una manera innovadora per la manera d'hibridar paraula, dansa i música».
Art i vida
Art, amor, poder i diners es mesclen en una trama que mostra dues maneres de viure i exigeix un enorme treball als intèrprets que assumeixen diversos rols. Rap, rock, pop s'alternen en una partitura que enfronta dos mons, amb actors que es desdobleguen en personatges antagònics, com si fossin les dues cares de la mateixa moneda. D'una banda està la gent d'un poble anodí i gris dominat per un alcalde que és alhora el patró de l'única fàbrica del lloc. Per un altre, el grup musical contractat al poble per a tocar -en el text original era una companyia de circ- té una alegria de viure i una llibertat que faran somiar amb una altra vida als habitants del lloc. L'escenografia amb dos nivells i elements mòbils ha estat dissenyada per Albert Pasqual, que també signa el vestuari.
«Aquest no és el típic musical de Broadway. S'allunya del musical anglosaxó, és modern i molt coral», ha destacat Gonyalons encantada de l'energia que s'ha creat en aquesta companyia on ella és la més gran de tots. «Aquesta creació ha suposat un gran esforç perquè l'hem estat ajustant tot fins a l'últim moment. No hem parat».
'L' alegria que passa', que va ser portada al cinema en 1930 per Sabino Alonso Micón, es va publicar en 1898 i va ser traduïda a diversos idiomes. Va ser estrenada a Barcelona 1899 en el Teatre Líric per la companyia Teatre Íntim d'Adrià Gual. Després, el 1901 es va estrenar en Tívoli. Enric Morera, que va musicar l'obra, va aconseguir que es popularitzessin alguns passatges com la Marxa o la cançó de Zaira. «La nostra creació recupera l'esperit de Rusiñol que va crear aquesta obra per a barrejar totes les arts i gèneres», diu Rosich.
