«Estem en el moment creatiu més generós i no parem de produir»

Els Amics de les Arts publiquen divendres Allà on volia (Pistatxo Records), el disc de tancament de la trilogia d’àlbums encetada el 2017 amb Un estrany poder, però que el grup gironí també entén com un nou inici. La banda assegura que viu un moment creatiu «generós», amb diversos projectes paral·lels com l’estrena recent del musical Pares normals i que, literalment, no paren de produir. Per això no han esperat més a publicar Allà on volia, un disc curt amb vuit cançons que giren al voltant de les pròpies expectatives i que posa l’èxit en perspectiva. La presentació d’aquest nou treball serà el 6 de maig, en un doble concert a les escales de la Catedral de Girona, dins el festival Strenes. 

Amb disset anys de trajectòria i sis discos de carrera, Els Amics de les Arts tornen amb un àlbum marca de la casa, on parlen dels seus problemes, del dia a dia i també de com es confronten les aspiracions personals amb la crua realitat.  El músic Joan Enric Barceló diu que el disc tanca una trilogia sonora però «enceta un altre» cicle, postpandèmic i marcat per una nova rutina de treball compositiu més constant i menys estacional. 

Segons expliquen els músics, l’àlbum parla de la distància que hi ha entre el que som i el desig del que volem ser o el que volem que creguin que som. En positiu, Joan Enric Barceló sosté que «quan t’adones que allò que perseguies no existeix, que t’ha servit per caminar però no hi arribaràs mai, mires al teu voltant i t’adones que el que tens és prou bo». I aquest és l’esperit del grup, i del disc, reflexiu i autocrític però lluny de dramatismes.

Els Amics de les Arts presentaran disc amb un doble concert a les escales de la Catedral

Tampoc és que sigui un disc temàticament monogràfic. Les noves cançons, que porten títols com La nit sembla que serà nostra, Citant Mercè Rodoreda, Estimeu-me o De córrer per tot Nova York, són vuit històries de vuit «personatges» on conviuen un anti-homenatge a les xarxes socials, una nit de festa passats els trenta, una cançó d’amor, un despertar oníric a Nova York i més d’una reflexió sobre la necessitat de mirar cara a cara a les contradiccions.

En la parcel·la musical, el trio format per Daniel Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué presenta unes noves cançons que, segons remarquen, fugen de la sobreproducció i fan una aposta per un joc de pocs elements. «Ens hem esforçat a construir les cançons en vertical i no en horitzontal a base de capes», comenta Piqué, diferenciant-lo una mica dels anteriors Un estrany poder (2017) i El senyal que esperaves (2020).

Abundant en aquest propòsit, el músic raona d’aquesta manera: «Vam mirar de no fer un disc súper altisonant i valorar l’essència de la nostra música (les veus, les melodies i les harmonies). Vam agafar el disc amb ganes de fer una cosa no de mínims però sí amb les capes més essencials per a cada cançó».

En l’apartat de col·laboracions, el disc sorprèn per la participació d’Eva Amaral a La nit sembla que serà nostra- «Amaral és potser la sorpresa més bonica que hem tingut en aquest disc», assegura el grup-, i també inclou partiicpacions d’Andrea Motis i Marco Mezquida. 

Bon moment creatiu

Alegret diu que Els Amics de les Arts es troben com a grup en un punt on han après a fer les coses «simplement» per il·lusió i amb l’única motivació de seguir endavant, sense pensar tant quin efecte tindrà o com es rebrà la seva propera proposta.

«No sé què passarà en el futur però pensem en avançar, serà en algun lloc cap endavant», augura el cantant i teclat del grup, que constata que estan en el moment «creativament més generós» de la seva carrera, on «no paren» de produir cançons i projecte. En realitat, diu, en aquest moment ja tenen cançons noves que gairebé els permetrien de publicar un nou disc. «Potser d’aquí a un any estem estrenant un altre disc», apunta.