«A la meva música hi ha una llibertat que connecta amb l’esperit de qui l’escolta»

Sent devoció per Billie Holiday i Nina Simone -el seu nom artístic ve, justament d’una de les seves cançons- i alguns la defineixen com la Grace Jones del jazz, però Lady Blackbird és, per sobre de tot, una de les sensacions dels darrers temps en el món del jazz. La cantant nord-americana debuta a Catalunya aquest dissabte, dins un concert del Black Music Festival a l’Auditori de Girona pel qual ja no queden entrades.

Hi presentarà el seu primer disc, Black acid soul, un treball aplaudit per crítica i públic que defineix com «un gènere en si mateix», fruit de la fusió de molts tipus de música per crear «una cosa completa per si sola»: «hi ha un component de foscor, per això és negre; hi ha elements d’improvisació psicodèlica, l’àcid, i també molt de personal, per això el soul».

És aquesta part personal la que l’ajuda a establir vincles amb el públic quan canta: «com a dona queer negra, és important que la meva música reflecteixi qui soc. Ser capaç de connectar amb altres dones com jo és una forma molt potent de comunicar-me i connectar», diu. 

El Black Music acollirà el retorn del raper Metro, de Geronación

«Al mateix temps, està clar que a la meva música hi ha una llibertat que connecta amb l’esperit de qui l’escolta, si la meva part queer hi surt, hi surt, però mai és forçat», indica la vocalista, el nom real de la qual és Marley Munroe.

Dedicada ara al jazz, Lady Blackbird ha explorat tota mena de terrenys musicals, com el gospel, el rythm and blues o el rock: «la música sempre ha estat la meva vida, és el lloc on visc. Hi ha records musicals des dels meus primers dies i tots els que han vingut fins ara, és el meu ADN», assegura la cantant, que va començar a cantar des de la infància a l’església.

«Actuava a tot arreu on la meva mare em pogués col·locar: fires del comtat, casaments, esdeveniments esportius... vaig començar fent gòspel, però he tastat tots els gèneres i els estimo tots», diu.

L’abans i el després en la seva carrera, però, l’ha marcat el projecte de Black acid sould: «fer aquest àlbum m’ha semblat realment un nou començament, ha sigut com volar cap a una nova direcció i amb una nova identitat», diu l’intèrpret.

El moment en què es troba ara, assegura, és «la millor recompensa després d’un llarg viatge». «Cada cop que pujo a l’escenari o començo una gira o tinc una nova oportunitat, sento que valen la pena totes les dificultats, els «no» i les decepcions. Finalment, estic vivint el somni que he tingut des de la infància», diu.

El seu primer single va ser una versió de Blackbird, la cançó sobre els drets civils que va popularitzar Nina Simone, i va ser escoltant com havia quedat que algú va batejar-la com a Lady Blackbird. El llançament d’aquell tema va coincidir amb l’aparició del moviment Black Lives Matter, però assegura que va ser una «coincidència»: «Blackbird és una cançó que sempre m’ha agradat, va ser el primer tema que vam fer per l’àlbum i ens va marcar el to de com se sentiria tot el treball, crec que sempre vam respondre a aquesta cançó mentre creàvem i enregistràvem el disc».

L’energia del directe

Respecte al concert que oferirà a Girona, promet que «serà bonic», amb material de l’àlbum però també de la seva nova versió de luxe. 

«L’espectacle, com l’àlbum, té un element d’improvisació, cada xou és diferent», declara Lady Blackbird, que assegura que el millor de la música en directe és «l’energia, veure la gent, poder mirar els seus ulls mentre els canto i la connexió».

Subscriu-te per seguir llegint