Vic Moliner: «Escric sobre el que encara és un misteri per mi»

«Si veus una cosa molt clara, no té cap sentit escriure cançons sobre això. Jo escric sobre el que encara és un misteri per mi», assegura el músic i productor banyolí Vic Moliner. El creador acaba de publicar Foc i endreces (Microscopi), el seu quart disc com a líder, compositor i lletrista, en què s’estrena com a cantant, «un pas natural, tot i que no gens premeditat». 

Set anys després de la publicació d’Ara, el seu darrer treball -els dos anteriors eren sota el nom del projecte Verd i Blau-, Moliner presenta una selecció de cançons que es mouen entre la poesia i l’activisme i treballades durant el confinament. 

«No m’havia plantejat mai cantar, tot i que les cançons que escric per als altres sempre les canto jo. Amb l’arribada del confinament, el material que tenia gravat amb la meva veu surt del calaix i em poso a l’estudi que compartim amb en Pau Brugada. Ens ho fèiem tot nosaltres, perquè no podia venir ningú més, i d’aquí vaig començar a experimentar amb gravar jo la meva veu, em va agradar la sensació i el resultat», explica Moliner, fundador, juntament amb Brugada, de l’estudi de producció musical Olivera Estudi, on s’ha produït, mesclat i enregistrat gairebé tot l’àlbum.

«El pas cap a cantar jo mateix té tot el sentit del món: quan saps que escrius per tu, pots fer una cosa molt més íntima i personal, adaptar cada cançó al teu registre i a tot allò que vols expressar», diu el baixista i contrabaixista, productor dels darrers sis discos de Clara Peya, amb qui ha girat per tot Europa des de fa més de deu anys.

Prenent com a referent la música que escolta, en què «cadascú a la seva manera, els artistes fan teràpia amb les seves cançons», el banyolí ha construït Foc i endreces a partir dels dos temes que més el remouen. Per una banda, «l’autoconeixement, el saber d’on vinc i perquè soc així, que serien les endreces i per l’altra, el món en què vivim, la societat i les injustícies i les bogeries del sistema, el foc, per això hi ha diverses cançons que parlen obertament d’una forma anticapitalista i qüestionant el sistema econòmic i social».

Sense elements «superflus»

A nivell sonor, el músic explica que es tracta d’un disc «molt íntim», compost per primera vegada des del baix i no amb la guitarra o el piano. «Són instruments que permeten vestir més la música, però jo soc baixista i he volgut escriure des d’on em sento més còmode, perquè em guio molt més per l’emoció i flueix més», diu. 

«Tenia ganes que el baix fos molt central i al disc es veu que hi ha moltes capes de baix que no ho semblen, perquè l’instrument permet jugar rols i oferir colors molt diferents», apunta sobre un treball discogràfic en què ha buscat la senzillesa, «amb parts crues i buides» i «sense coses superflues, tot i que també hi ha moments explosius».

«Sóc un músic de tocar instruments, més que no pas de treballar amb ordinadors, i reivindico la imperfecció dels instruments. Cada cop es fa una música més pulcre i estable, no hi ha dinàmica ni matisos, però jo sempre he tingut clar que la meva música en té», continua.

Productor d’artistes com Magalí Sare, Anna Ferrer o Daura Mangara, Moliner va fer del seu anterior treball, Ara, «un compendi de col·laboracions» amb intervencions de Clara Peya, Magalí Sare, Judit Neddermann o Ferran Savall: «jo faig música amb gent que ha acabat sent important per mi, treballo des d’aquí i em fa il·lusió que aquesta energia entri també en el procés creatiu, però aquest cop volia que fos un disc molt personal, que no es desdibuixés la meva proposta», per això a Foc i endreces només ha comptat amb la col·laboració de Paula Grande i Clara Peya.

«Tenia moltes ganes que la Clara hi fos, ens hem fet molt l’una a l’altra i quan vaig escriure Precipici ja em sonava a ella, perquè portem tants anys amb projectes compartit», explica Moliner sobre una de les dues col·laboracions de la palafrugellenca. L’altra, Suite, és fruit d’una improvisació.

Pel que fa a Grande, intervé a Fugim, «una cançó molt sincera, que capta una cosa petita i potent de la meva generació».

La presentació, avui

El concert de presentació del disc serà aquest vespre, a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, i Vic Moliner estarà acompanyat pels també banyolins Pau Brugada i Ramon Prats. 

«Són músics i creadors molt potents amb qui, a més, fem pinya i fem xarxa», assegura el músic i compositor sobre els concerts, que «aniran per un altre camí» diferent del disc.

I és que, a més de la música, hi tindrà un pes destacat la poesia, perquè el banyolí és a les portes de la publicació del seu primer poemari. El llibre sortirà a finals d’aquesta primavera amb el segell gironí Edicions Tremendes i contindrà dinou poemes inèdits i la desena de cançons del disc intercalades, dues de les quals ja són de fet poemes recitats amb música.

«Sempre he escrit poesia, fa molt temps que la tinc al cap, però no li havia donat espai», afirma el músic.

Subscriu-te per seguir llegint