«Avui als almogàvers els diríem fixos discontinus»

Jorge Molist publica El latido el mar, una novel·la històrica basada en fets reals que ens trasllada al temps de les croades i a la guerra pel domini del Mediterrani, i també a la vida del jove Roger de Flor i les gestes dels almogàvers 

No vivia millor com a executiu de grans empreses que com a escriptor? 

He, he, la veritat és que d’executiu vivia bé. Però em mancava el que volia fer des que tenia catorze anys, quan li vaig dir al meu pare que volia ser escriptor. Em va respondre que si estava boig, que els escriptors es moren de gana.

I vostè va obeir.

Em va posar a treballar d’aprenent en una impremta i vaig saber que cal tenir una cosa que et doni menjar. I vaig acabar d’executiu en una multinacional. Aleshores vaig tornar a la vocació d’escriure, i al final vaig deixar la multinacional i em vaig quedar amb l’escriptura.

La història, a la qual recorre sovint, ofereix millors arguments que la imaginació?

Crec que sí, el que passa és que si parlem del segle XIII, la història sovint és incompleta. Aleshores el que cal és combinar la recerca i la imaginació. El que en surt no és del tot ficció ni història, sinó una reconstrucció. En el llibre reconstrueix la infantesa i primera joventut de Roger de Flor, per mi més apassionants que la seva esplendor a l’imperi bizantí.

Ell no va tenir un pare que el posés a treballar en una impremta. 

Ni tan sols tenia pare, que va morir quan ell tenia un any. Les obligacions les tenia més aviat amb la seva mare, que es va trobar en una situació molt escurada, en mans dels seus enemics. Va haver de sortir-se’n: si jo feia d’aprenent allà on es fan galerades, ell va fer de grumet en una galera.

Els almogàvers eren tan malvats com diu la llegenda?

Eren gent de la seva època, ara els diríem fixos discontinus. Quan no tenien feina oficial, se la buscaven amb les armes. Van fugir de l’esclavatge, que a Catalunya eren els remences, l’única forma de ser lliures era buscar-se la vida amb les armes. Però és cert que no s’estaven de punyetes, passaven per damunt del que calgués. Per això van ser campions de supervivència, i per això els seus enemics no sobrevivien.

Què amaga el Mediterrani?

Sobretot, històries apassionants. Els que som mediterranis notem que aquest mar és una cosa viva, que el seu cor batega amb el nostre. No només és història i paisatges, per mi el Mediterrani és sentiments.

Creu en la venjança?

Quan és l’única justícia possible, sí.

Crec en la venjança quan és l’única justícia possible,

Van servir de res, les croades? 

Van servir per muntar un negoci turístic. Els templers tenien una agència de viatges molt més completa que les d’avui en dia, tingui en compte que organitzaven tot el viatge: vostè només havia de posar els calés, i salpava de port amb tota la seguretat de l’època. El deixaven a l’Àfrica sense conflictes amb vaixells musulmans, com els passava als pobres pelegrins, el duien a Terra Santa i li feien un tour turístic fins a Jerusalem o Betlem, tot i que ja no eren ciutats cristianes. Ja tenien un acord amb els musulmans, eren tot un turoperador.

Si avui és dijous, això és Betlem

Terra Santa va ser un gran negoci, no només pels templers sinó per tot el comerç d’orient. Els mateixos musulmans els van permetre estar-se allà més temps, perquè era un negoci per tots.

I les religions, serveixen de res?

La religió és una cosa necessària quan ho passes malament. I en aquella època la gent s’ho passava molt malament. Poder resar a un Déu suposava un consol, era pràcticament un bé de primera necessitat. La mort estava a cada cantonada, fos per la pesta o perquè algú et matés. La religió i la mort sempre van lligades. Avui en dia la religió potser també és necessària, però com que vivim molt més i molt millor, ens n’oblidem.

Les festes amb drogues, alcohol i prostitutes ja tenien lloc en l’antiguitat o són un invent dels polítics actuals?

Formen part de la història (riu). Els vencedors s’apropiaven de tot, i abans que res, de les dones dels vençuts. És una tradició, el que passa és que abans s’aconseguia complir la tradició gràcies a la sang, i ara gràcies als diners.

Subscriu-te per seguir llegint