Maria Mercè Roca retrata una veu “perversa” que manipula una dona a la novel·la ‘Marí’

L’escriptora juga amb diferents narradors per gestar una història al voltant de la salut mental

ACN

L’escriptora i degana de la Institució de les Lletres Catalanes, Maria Mercè Roca (Portbou, 1958), publica aquest dijous la novel·la ‘Marí’ (La Magrana). El volum explica la història d’una veu que habita al cap d’una dona, com l’acompanya durant anys i prova de fer-li malbé la vida. Així, la protagonista de la novel·la és la veu “perversa” que sorgeix en una dona abans de néixer fruit d’un trastorn mental i que al llarg de la novel·la la manipularà i li farà prendre decisions. Amb diferents capes de lectura, la novel·la està escrita en diversos quadres “com si es tractés de fotografies”. Un dels reptes del treball és la combinació d’un narrador en tercera persona que relata els fets amb un en segona persona que influencia a la Marí.

“A vegades els narradors s’entrellacen i no saps qui parla. Hi ha una suavitat per parlar d’un drama”, ha indicat l’escriptora. De fet, Roca ha explicat que les escenes més dramàtiques de l’obra es plantegen de forma “continguda”.

Per l’autora, la novel·la no tracta únicament una qüestió relacionada amb la salut mental. “És literatura amb uns personatges, una progressió i unes coses que passen”, ha destacat. “M’agradaria pensar que la veu es pot veure com aquella que tots sentim dins nostre i que és termòmetre de si ens estimem molt o poc”, ha explicat.

En roda de premsa han insistit que la novel·la no és ni un testimoni ni una autoficció sobre salut mental, si no que és “gran literatura” amb una protagonista que viu i ha d’aprendre a conviure amb un trastorn mental.

Roca ha reconegut que la creació d’aquesta veu protagonista l’ha preocupat per si serà ben rebuda pels lectors. “Saber si Marí té ànima i si la veu que la posseeix és creïble i funciona”, ha relatat com una de les seves preocupacions inicials amb la novel·la.

La novel·la tracta d’una veu que ja està dins la Marí quan aquesta no ha nascut. La veu inicialment la fa esperar, però després li confessa que ha arribat per fer-li malbé la vida. “És una veu que la mana, que li fa decidir fer coses o bé no fer-les. És perversa. La Mari s’haurà d’acostumar a conviure-hi”, ha exposat.

“El més difícil és que la veu no té veu. A la novel·la hi ha una veu en tercera persona que explica les coses que fa la Marí. Aquesta veu es converteix en segona persona i li parla directament a la Marí. La interpel·la i la fa dubtar”, ha assegurat.

Pel que fa al personatge de la Marí, és una noia amb una vida normal, amb amics i família. El seu avi té un protagonisme destacat en la història perquè compta amb un passat incòmode que impactarà en la vida de la Marí. “La Marí s’enfronta per primera vegada en una cosa que no hauria pensat mai i això la fa madurar”, ha dit Roca.

Roca ha assegurat que s’ha inventat el que succeeix a la història i que l’únic aspecte que comparteix és “l’estil de la novel·la i la manera de plantejar les coses”. També ha dit que ha fet un esforç per depurar el llenguatge i polir-lo.

“El que li passa a la Marí son qüestions inventades. Primer calla durant molts anys esperant a la veu fins que un dia aquesta es desperta, comença a sentir-la i a tenir-la sempre al costat d’una manera invasiva i molt incòmoda”, ha explicat

Segons l’autora, la Marí es veurà obligada a resignar-se amb la veu perquè els “miracles i les curacions no existeixen”. Això sí, en un determinat moment la Marí parlarà amb la veu i això representarà un avenç.

Mentre que en un inici l’entorn de la Marí no és conscient de l’existència de la veu, a mesura que creix ho acaben sabent. “El seu entorn passarà un moment de desconcert, pena i desconeixement perquè la Marí serà diferent. Els seus pares passen angoixa”, ha explicat. I és que entre els diferents punts de vista que exposa el treball, també es tracten qüestions com la incomprensió cap els trastorns mentals, l’estigma o la culpabilitat.